Ressenya

Lirisme en el cinema: The Village, 2004 (M. Night Shyamalan)

Fotograma de la pel·lícula The Village de Shyamalan, extreta de https://thewolfmancometh.files.wordpress.com/2013/06/the-village-movie-joaquin-phoenix.jpg

Fotograma de la pel·lícula The Village de Shyamalan, extreta de https://thewolfmancometh.files.wordpress.com/2013/06/the-village-movie-joaquin-phoenix.jpg

Parlar de The Village (El Bosque, en la seva traducció a Espanya) és parlar de Shyamalan, i parlar de Shyamalan és parlar d’una de les figures que va entrar amb més força al panorama cinematogràfic occidental de finals dels 90, només comparable amb el boom que va gaudir Quentin Tarantino. El director i guionista d’origen indi, des de la seva consagració amb The Sixth Sense (1999), ha estat relacionat amb un tipus de cinema amb trets molt característics, com són el suspens constant, el final inesperat, els girs de guió i el flirteig amb el terror.

A The Village (2004), el tercer film del director després de The Sixth Sense, totes aquestes característiques s’hi poden observar amb major o menor grau d’importància, però aquí Shyamalan aporta molta més de la seva màgia que en anteriors films (tanta que devia arribar fins al punt d’esgotar-la, a tenor de les seves obres posteriors). El resultat final és que ens trobem davant la millor i més personal pel·lícula del cineasta.

Tot i això, una campanya publicitària falsària que venia el film de Shyamalan com una pel·lícula de terror va acabar convertint l’obra en el centre de la polèmica tan per bona part del públic com de la crítica, tot i els bons resultats econòmics que l’estratègia va comportar per a la distribuïdora. Ha de quedar clar que The Village no és una pel·lícula de terror, però el no lligar-se a un gènere tant restrictiu com aquest fa que el director pugui tocar molts més pals, enriquint enormement l’obra en el seu conjunt.

La trama de la pel·lícula gira al voltant d’una petita població de Pennsylvania que viu assetjada per unes estranyes criatures que habiten en els boscos que la rodegen. El guió de The Village és el millor guió que ha escrit Shyamalan, i a l’igual que succeïa amb The Sixth Sense, el primer visionat del film resulta memorable si s’aconsegueix connectar amb l’obra, pel què com menys es parli d’aquest, millor. Només cal dir que aquí, els famosos girs de guió del director no busquen enganyar o confondre, ni tan sols sorprendre, sinó que ajuden a donar coherència i a cohesionar tot allò que se’ns narra.

Sobre que ens parla The Village? Sobre l’amor. L’amor és el tema principal del film, i totes les altres passions i sentiments que hi apareixen acaben i comencen en ell. És virtut de Shyamalan aconseguir representar en la pel·lícula l’amor d’una forma tan pura i sincera com no ho ha aconseguit pràcticament cap altra pel·lícula en aquests últims anys, molt menys les pel·lícules romàntiques (menció especial mereix una escena del film, que no desvetllarem, probablement una de les escenes més emocionants i amb més força del cinema del segle XXI).

Ajuda, evidentment, comptar amb actors com els que protagonitzen la cinta (Bryce Dallas Howard, Joaquin Phoenix, William Hurt, Adrien Brody i Sigourney Weaver són alguns dels principals). És el personatge de Bryce Dallas Howard, però, el que aconsegueix establir un vincle real amb l’espectador. L’actriu, que pràcticament debutava amb aquesta pel·lícula, va aconseguir conjugar de forma perfecte la fragilitat i la força en una sola figura, i és una llàstima que, a excepció de Lars von Trier a Manderlay, gairebé no se l’hi hagi donat oportunitats de brillar.

The Village és la millor pel·lícula de Shyamalan i ho és perquè resulta la més sincera de totes les seves obres. Tracta dos temes, l’amor, i la por que d’ell sorgeix, d’una forma que les altres produccions de Hollywood és limiten a insinuar o ni tan sols tocar. El film és un faula sobre tot això, i també sobre la societat, el sacrifici i la innocència. Pot semblar que la visió que el cineasta comparteix amb nosaltres és conservadora i ideològicament discutible, i probablement ho sigui, però és tan directa i honesta que com a mínim mereix una reflexió.

Tota la pel·lícula es troba impregnada d’una atmosfera plena de lirisme, gràcies també a la magnífica banda sonora de James Newton Howard (nominat a l’Òscar) i a la fotografia. Shyamalan omple el film de metàfores i triomfa. Hi ha un moment en el film que un personatge li diu a un altre: “Tu veus la llum quan només hi ha obscuritat”. Així és com es podria definir l’obra cinematogràfica de Shyamalan durant els cinc anys que van des de The Sixth Sense fins a The Village, suposant aquesta el zenit de la seva carrera. The Village és una joia. Imprescindible.

Rubèn Qui i Mena

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s