Concurs / Poesia

Deixa’m viure, vull ser lliure

“Deixa’m viure, vull ser lliure”

Em suplicava la passió.

I mentre el seny em prohibia,

Entre plors i obligació,

El meu cor fràgil cridava:

“Ja està bé, que ja n’hi ha prou!

 

Que les paraules lluiten,

juguen sempre contra els fets.

I mentre sagno i pateixo,

tu apunta i dispara els trets.”

Jo ja sento sumir-me

molt lluny, lluny en el temps.

 

I sento com la infinitat m’atrapa

i em promet, cegament, un amor etern.

I jugo amb les il·lusions d’un sempre

tan incert i fals com l’ardent infern.

 

Però és en el aquí que vull fusionar-nos

així que vine, parla’m, fes-me teva,

que ignorant viuré i somiaré desperta,

protagonista i d’una història hereva.

Àurea Oliveras Poch

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s