Poesia

Poesia de 6 de juny

Toc toc.

-Qui és?-

Demano en veu alta.

Ningú no respon, així que suposo que només són uns nens,

que deuen estar pels carrers,

corrent,

espantats i rient per si un cas els enxampen.

Toc toc.

Doncs no.

Aquest cop penso que és l’oïda que em falla.

És estrany,

no pot ser que m’estiguin trucant a les tres de la matinada.

Toc toc.

M’aixeco del llit i em cordo la bata.

-Què faig, vaig a obrir?-

Em demano, encara amb la llum apagada.

Toc toc.

Em recorre un calfred per l’espatlla.

Em tremolen les dents, els cabells i les galtes.

Em tremola el sospir, la veueta i les cames.

Davant de la porta, respiro unes quantes vegades.

Sigui qui sigui –em dic- no tens de què preocupar-te:

tu obre tranquil·la i en sols dos minuts tornaràs a ser al llit, estirada.

Pobre de mi, penso ara.

Pobre de mi que, amb un gran somriure a la cara,

vaig obrir-li la porta a la més feroç convidada.

Pensareu que fou un vespre més, que normalment això passa.

Però no: des de llavors ja no he pogut dormir igual,

doncs la por, aquella nit, es ficà dins el meu llit.

I sí, fou ella a qui em trobí al meu replà.

Fou ella qui em va venir a buscar.

Toc toc.

Toc toc.

I és ella qui no deixa d’empaitar-me.

Irene Forteza Alomar

Anuncis

One thought on “Poesia de 6 de juny

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s