Columna

Ramadan Mubarak

 

A no ser que aquesta revista miraculosament trenqui amb una de les parcel·lacions més pernicioses i profundes que tan tristament com indubtable infecta l’esfera pública, és molt probable que demà al matí el nostre lector esmorzi com sempre, sense adonar-se que entra en el primer dia del novè mes de l’any 1436. Bé, o això, o el nostre lector és realment molt, molt multiculti.

Sota les mateixes assumpcions, resultaran doncs estranys genuïns rotatius de Whatsapp com el d’aquí a la dreta, o publicacions de Facebook com aquesta, literalment citada (mantenint òbviament l’anonimat de l’autora): «A salam wa 3alaykom mira es que estoy embarazada de 4 meses y tengo diabetes gestional y me ha dicho el médico que no puedo ayunar. Mi pregunta es tengo que devolver todo el mes o sacar una limosna. Gracies».

El que no resulta pas tan estrany és sentir, davant aquesta mena de pràctiques, l’astorament que acompanya la contemplació d’una altra frontera en la variada absurditat que brinda l’experiència humana. Qui més qui menys, essent raonablement blanc, és capaç de contemplar amb una barreja de llàstima i enuig com milions i milions de persones al món, i milers i milers de persones als nostres veïnats adapten les seves vides a hàbits de la comoditat de deixar de menjar i beure aigua durant el dia en ple estiu, carregar-se els horaris de son passant-se la nit menjant àpats suculents i resant unes quantes pregàries extra (a més de les cinc diàries), o, tal i com ha estat indicat amb la capdavantera agudesa antropològica del col·lectiu preadolescent, evitar el sexe en hores de sol.

Però una defensa de la racionalitat de tals pràctiques no es troba pas desarmada. Compta sens dubte amb una extensa tropa d’imams i mul·làs, i amb el més avançat arsenal d’emissió i difusió de fàtues, que jugaran (amb una facilitat digna d’enveja per a tantes confessions cristianes) al crucial joc dels malabars que permet conciliar teologia i conveniència, alliberant ni que sigui transitòriament del dejú els malalts, les embarassades, els ancians i altres col·lectius que hi tenen força a perdre en jugar amb la seva salut. Com diu una altra publicació de Facebook al respecte: «Pero el Islam da facilidades, Allah (Dios) no exige a nadie por encima de sus posibilidades».

Els detractors de l’islam que, horroritzats davant les dimensions de la bogeria, freqüenten els seus llavis amb desqualificatius sovint perden de vista alguns factors. Com ara que entre el seu adversari s’hi compten centenars de milers de persones indubtablement dotades d’una intel·ligència superior a la de la persona que amb dificultats rascava sisos a la secundària que podria ser el lector d’aquesta columna, o la seva parella, amistat o parent;  o potser l’autor de la columna que llegeix. O que les seves xarxes de comunicació interna constitueixen l’encarnació dels seus somnis republicans d’una societat pròxima i cohesionada. La banalitat i el poc interès que acompanyen les tòpiques apel·lacions a la ignorància i la maldat de les persones que activament treballen pel manteniment de la fe musulmana no fan més que despertar la cella aixecada i el badall.

I davant la presa de consciència de les dimensions del fenomen sociològic que constitueix l’Islam, no n’és una bona anàlisi la que recorri a nocions d’aire conspiranoic sobre el control social i el domini interessat de la gent. L’horitzontalitat del poder religiós en l’Islam i la sinceritat de la fe dels seus practicants més influents treuen pes explicatiu a l’absència de llibertat religiosa per a mostrar, en un enèsim exemple, la contrafacticitat de l’estesa creença en la necessitat que les conductes vertebradores d’una societat siguin mantingudes per una Administració amb la necessitat freudianament compensatòria de fer-se escriure amb majúscules.

La crítica fàcil a la irracionalitat que constitueix incomodar-se sadomasoquísticament la vida en el nom d’una fe absurda i patentment falsa sovint descansa sobre altres estupideses anàlogament transfigurades en grans dinàmiques antropològiques omnipresents, i de les quals s’és difícilment deslliurable. Seria fantàstic per als acadèmics que estiguessin sintèticament recollits en un llibre sagrat els articles de fe pels quals molts de nosaltres paguem més de 30 euros per una depriment i suosa nit de festa incòmoda a un club vora la platja, passem anys i anys anant puntualment i periòdica a perdre una quantitat infame d’hores en panòptics centres destinats a generalment infructuós i alienant treball o estudi, o mirem amb mals ulls el cosí cocaïnòman l’endemà de vomitar el fetge degut a una nit d’abús d’alcohol, motivat òbviament per la canònica tristor que acompanya un dia sense rebre cap missatge electrònic dos mesos després de deixar una relació monògama iniciada en l’adolescència tardana.

Potser aquesta fe també subjau a afirmacions com ara que als partíceps del Ramadà els falta «desenvolupament», o que «no són tan diferents de qualsevol país europeu fa uns anys» («mira la Quaresma» opcional). El progrés, el cel de l’infidel que s’amaga de la seva idolatria, s’estén imparable cap al futur. El futur, des d’on escriu l’acadèmic erudit d’abans, que veu amb transparència i apunta amb diligència les estupideses a que tota fe obliga. El futur, on l’imperi democràtic del coneixement i la racionalitat ens haurà salvat, per fi, de la tria entre ser un progre que s’amaga de veritats incòmodes rere la correcció política, o un neoconservador que ofèn amb la seva ignorància, escudat en una apel·lació hipòcrita a la llibertat d’expressió. A l’espera de tal moment, sigui en aquest món, un altre o cap, un desig de llarg més sincer que el to fins aquí emprat: Ramadan Mubarak!

Martí Bridgewater Mateu

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s