Uncategorized

Mine Kampf

Imatge extreta de Cuánta razón

Imatge extreta de Cuánta razón

I tu, què ets, ric o pobre, alt o baix, de dretes o més aviat d’esquerres? De petit, a l’escola, sempre em suspenien llengua perquè no entenia els antònims. Els meus amics em miraven d’una manera estranya quan veien que no sabia respondre a la pregunta de si ets indepe o fatxa. Per aquell temps m’agradava el hip-hop i anava amb skate i, és clar, els altres anaven en moto, escoltaven Estopa i d’amagatotis ens taquejaven els mòduls de l’skatepark. Posaven PSL, acrònim de Putos Skeiters Lufos. Així que suposo que jo era un catalufo indepe. El fet és que anys més tard havia tingut unes 456 relacions amb homes i només 93 amb dones, i tothom em deia que era bisexual, que és una paraula-aixopluc d’un gris més aviat trist. El gris.

Perquè vejam, si els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, que deia aquell, pos vaya quina merda realitat més avorrida! I és que a vegades quan parlo tinc la sensació d’estar mastegant una hamburguesa de vaca trista del Mcdonald’s recalentada no menys de sis cops al microones. Però no, en veritat tampoc estem tan malament, perquè, sabeu, creem paraules, signifiquem. Però la cosa no rutlla, vull dir, si los términos en los que se compone el mundo son artefactos sociales que resultan de los intercambios, siempre históricamente situados, entre las personas y los términos de esta comprensión son el resultado activo y cooperativo que se da en la relación interpersonal i blablablablablà, que opinen aquests burrus de la psicología social constructivista, on cony és el problema, és que no en tenim ni puta de fer paraules? Bé, el primer que se m’ acudeix és que aquell alemanyet prepotent hauria de tornar de les catacumbes amb un tatoo de Lou x Nitx 4ever i ensenyar-nos que costa avall hasta la merda corre. Però ho veig poc probable, perquè segur que allà també arriba l’Spiegel i ell, com tots, opina que aquí al sud ja ens ho mereixem, que ens passem el dia de siesta en siesta fins al cul de sangria.

Nubes de palabras gastadas, que lluvia van a dar? Pues poca, señor Canetti, poca, i és que cada cop que parles amb algú i fas servir la paraula llibertat, democràcia o art, tot se’n va a la merda, o no? Absoluts, bancs negres, grisos. A aquest pas quan arribi la singularitat segur que els robots ens maten a tots perquè total, per binaris capcuadrats ells. Ens han xuclat l’ànima, però no tot està perdut, camarades, perquè encara ens agraden les lletres en vonlenska de Segur Tos, les del company Daniel Lumbreras, els versos del ja quasi oblidat Fernando Merlo i el nadsat l’Antoni Burgès. O no, mis drugos? Os duele la quijotera? Suposo que sí, així que acabo ràpid. No es tracta de fer un Camilo José Cela i estar tot el dia al bar creant paraules, sinó més aviat de ser conscient de tot el que envolta el llenguatge que utilitzem, d’utilitzar-lo d’una manera activa i crítica i no com quelcom que ens ha caigut del cel i que restarà immutable fins a la fi dels temps. Bé, només em queda demanar-vos que avui abans d’anar a dormir penseu en el que deia aquell lingüista que no recordo com es diu i que probablement no existeix, que els amics no ho són de debò si no creen paraules que només ells entenen. I apa, prou revolució, una palla i a fer nones.

El Gato con Potas

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s