Poesia

Un sonet: “Anhels i màrtirs”

Només que hom vulgui prendre un tendre pit fastuós
hi ha prou per poder veure el desig més humà
—d’aquells inevitables, entesos sempre en va
que ataquen a l’estómac—, el més humà de tots.

Hi ha prou per fer-se entendre de cridar un poc més alt,
només que hom ho vulgui fer des del clot més fosc.
Bé hi ha pous que quan s’obren fan sortir sa claror.
Un sol les acompanya, com l’úter circumdant.

Del pou no en surten pits; cal cercar-los madurs.
Eternament materns, frustrats. Però tous i tendres
i humits de pus ben clars, i tebis d’olis verges.
I el llavi, desitjós, ja llestos els acull.

I és així com es cuina pollastre arrebossat:
mullant mare i la cria —un deliciós no-nat.

 

David Bernal i Almansa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s