Ressenya

El viatge de l’elefant (2008), de José Saramago

Sempre arribem al lloc on ens esperen (Llibre dels itineraris)

El viatge de l’elefant és la penúltima novel·la que l’escriptor portuguès José Saramago va publicar en vida, i suposa un important canvi temàtic en la seva novel·lística, abandonant temes i actituds més serioses i crítiques en favor d’una història plena de tendresa, compassió i humor.

La novel·la ens narra la història de l’elefant Salomó, que per ordre del rei Joan III de Portugal és enviat a Valladolid com a regal de noces per a l’arxiduc Maximilià d’Àustria, regent d’Espanya. La caravana però, no s’aturarà a la ciutat espanyola i en Salomó es veurà obligat a emprendre un dificultós camí fins al palau del seu nou propietari, travessant tota la península fins a Roses, embarcant cap a Gènova i travessant els Alps.

L’argument de l’obra, basat en el viatge real d’un elefant que al segle XVI va ser portat de Lisboa fins a Viena, podria estar extret de qualsevol conte infantil austríac o portuguès posterior a tal odissea. Saramago però, enriqueix la novel·la presentant-nos tot un reguitzell de personatges afectats pel viatge de Salomó, aprofundint en la manera especial que té l’elefant de marcar-los en les seves accions i sentiments, tant per bé com per mal.

El lector es troba davant una novel·la coral on l’humor però també l’emoció tenen una posició predominant. Seguirem els passos de Salomó durant el seu itinerari per unes terres on gairebé mai abans s’havia vist un elefant. Serem testimonis de com pobles sencers són afectats per l’animal i veurem com diferents personatges van evolucionant a mesura que els seus camins es creuen amb els de la caravana reial.

El punt de vista de la narració va saltant d’un personatge a un altre, tot i que Saramago mai ens parla a través del veritable protagonista de la novel·la, l’elefant Salomó. Coneixerem l’estat físic i emocional d’aquest animal, omnipresent en l’òptica de tots els narradors, a través de la informació que ens vagin transmeten tots aquells que el van acompanyant en un viatge que ben aviat serà més dur que divertit, i que obligarà a tots els membres de la caravana a lluitar amb totes les seves forces per tal que el gran elefant pugui arribar al seu destí.

Saramago, amb 84 anys, va oferir amb El viatge de l’elefant una obra diferent a la qual ens tenia acostumats fins a aquell moment. És pot considerar com una obra menor dins la trajectòria de l’escriptor, guanyador d’un Premi Nobel el 1998, però el cert és que El viatge de l’elefant desprèn tot un seguit de sensacions edificants. Ens explica una història ben gran com si fos petita, tot i que no per això es deixa de banda una èpica que aflora en les ocasions justes. És gairebé com un conte, agradable, divertit però també emocionant i suposa una bona alenada d’aire fresc per part d’un escriptor en ocasions magistral, ja en la fase final de la seva carrera.

Rubèn Qui

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s