Uncategorized

AUTOCRÍTICA DE L’AUTOCRÍTICA. Incisos d’un independentista que no té la Moreneta de fons de pantalla de l’ordinador

L’altre dia em vaig llegir l’article d’en Víctor, Independentisme i autocrítica: una breu lectura sociocultural, amb una barreja de sensacions que intentaré destriar. D’una banda, vaig pensar que era un plaer llegir les consideracions d’un jove independentista crític i autocrític; ens en calen més. De l’altra, entre moltes idees que subscric totalment (i amb entusiasme!), vaig pensar que n’hi havia algunes amb les quals no estava del tot d’acord, i volia dir-ho. Per això he escrit aquest article, amb l’esperança que en Víctor se’l llegeixi, i que se’l llegeixi també més gent, i que entre tots discutim i pensem i fem autocrítica, que és del que va la cosa. Per ser justos, Víctor, hauria de començar fent un repàs de tot allò en què crec que coincidim, que és molt, però no tinc espai; que les esmenes que et faré no t’impedeixin veure les nostres coincidències, o com s’hagi de dir.

En Víctor comença l’article ―si no l’heu llegit fins ara, atureu-vos un moment i feu-ho, que val la pena― apuntant encertadament la tristesa del fet que calgui justificar-se per fer (auto)crítica de l’independentisme. I és que abans d’entrar en matèria, dedica tot un paràgraf a un preludi que, quan el vaig llegir, no em va cridar l’atenció, però que després, quan ell mateix em va picar el crostó (“ei, que el fet que hagi hagut de fer això no és normal”), vaig pensar que era realment lamentable. I si en Víctor comença així el seu article no és perquè sigui un paranoic, sinó perquè realment hi ha molts fanàtics preparats per linxar qualsevol persona que se surti una mica de la línia. Ara bé, jo no diria que aquesta mena de gent estigui només en el moviment independentista; vull dir, que sí, que hi ha molts independentistes hiperventilats, però no perquè això sigui una característica de l’independentisme, sinó perquè són temps d’hiperventilació general. I l’article d’en Víctor no es diu Autocrítica, sinó Independentisme i autocrítica, i, per tant, les “acusacions” no recauen sobre la societat en general, sinó sobre el moviment independentista. No sé si m’explico. Probablement, el que en Víctor volia era tan sols fer autocrítica de l’independentisme, perquè és necessari, sense que ningú (com jo) hagi de venir infantilment a apuntar: “eei, però els altres també ho faaan!”. Ho sé. Però és que crec que de vegades ens deixem emportar per aquest discurs interessat que diu que els independentistes som un ramat idiotitzat per l’Artur Mas i TV3.

Una altra obra del discurs unionista (el discurs que ens foten al cap cada dia des de tots els mitjans, des de totes les ràdios, des de tots els diaris, des de La Sexta, des de Cuatro) és l’assimilació simplista i amnèsica independentisme-Convergència. M’explico. En Víctor critica (amb tot el meu recolzament) l’exèrcit de tietes que linxa l’Ada Colau i baveja amb en David Fernandez a plaer d’opinadors i tertulians a sou. Però la crítica s’adreça als independentistes, i no als convergents. Jo sóc independentista i em vaig alegrar moltíssim que guanyés la Colau. Ja sé que en Víctor no és tan burro per pensar que tots els independentistes són com les dones del metro que ell mateix descriu, i potser els meus incisos l’estan ofenent, però crec que val la pena fer-los, perquè la cançoneta de “el plan de Mas” està calant massa. Suposo que és una obvietat, però cal repetir-ho tants cops com calgui: si la independència fos cosa dels convergents encara seria un somni llunyà i difícil. La independència no és l’evolució del pujolisme, sinó la seva fi; de fet, l’altre dia vaig veure un tweet que deia que és curiós que Iniciativa s’hagi convertit en l’últim reducte d’aquell peix-al-cove conservador, mediocre i hipòcrita.

I encara un altra cosa: que tants convergents s’horroritzin amb la Colau i s’excitin amb en David Fernández no és només per obra i gràcia de TV3 i de Twitter: també és que en Fernández defensa la independència, mentre que la Colau no, o no del tot, o sí però només una mica, ningú no ho acaba de saber. Que la gent de l’Eixample, per dir-ho d’una manera simple i estereotipada, sigui capaç d’abraçar-se amb els “okupes” i “pollosos” de la CUP, i viceversa, no em sembla una cosa dolenta, sinó tot el contrari; no em sembla un indici de pensament acrític; em sembla, més aviat, la demostració que això del Procés és un poble en moviment. Els qui no entenen que en David Fernández i en Mas s’abracessin són els que mai es farien amics d’algú amb una ideologia diferent de la seva, i què voleu que us digui… no són la meva mena de gent.

La segona part de l’article, que fa referència a “certs enfocaments culturals” (altre cop, de l’independentisme), és la que més em preocupa. Perquè penso que és injust que seguim identificant l’independentisme amb el catetisme de certs personatges. Això ja estava superat, no? No sé si hi va haver un temps en què els independentistes, realment, eren només els friquis, però ara això ja no és així. Per cada imbècil que critica els que fan Filologia Hispànica n’hi ha quinze que… vaja, que són normals. Encara que certs partits polítics i certs mitjans ens ho vulguin fer pensar (perquè cree el ladrón que todos son de su condición), l’independentisme no és una qüestió ètnica ni res d’això. És clar que n’hi ha, de catalans ignorants i intolerants; però relacionar aquest patriotisme patètic amb l’independentisme no em sembla just. L’equivocació és fàcil de cometre, perquè tots (o gairebé tots) els friquis de la barretina són independentistes; però no tots els independentistes són friquis de la barretina! Fer-ne l’equació seria tant com afirmar que tots els espanyols són anti-catalans o que tots els dits són polzes, vaja.

En fi, Víctor, estic segur que si tots, independentistes o no, fem el possible per mirar-nos la realitat amb el màxim de sentit crític que sigui possible, farem que el món sigui un pèl millor, que és el que compta. I Mecanoscrits tindrà deu mil visites diàries.

Ferran Muñoz Soler

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s