Poesia

Cançó d’enyor

Des d’un balcó mediterrani,
la donzella l’imaginari
guaita. I llença un lleu sospir,
fita mar endins, mar endins;
calla. Té la vista perduda,
viu corpresa. Més enllà duta
per sentits i remots, nous mots
i entona una cançó:

“Oh, dolç Amor,
vine a cercar-me aquesta nit!
Que jo t’enyor
i mai no sé com ho puc dir!”

A l’altra banda de les ones
espera ell, comptant les hores
que hagin de passar fins que els dos
amants es retrobin de nou.
I ell, que viu entre silencis
s’estima molt alguns misteris,
com el de l’absència, après
de la gran saviesa del bes
de la seva amada. I pensa
el record més vívid que pot
mantenir. I entona ell sol
una melodia de versos
que el duguin allà on els besos
són reals. Recorda uns mots
i entona una cançó:

“Oh, dolç Amor,
vine a cercar-me aquesta nit!
Que jo t’enyor
i mai no sé com ho puc dir!”

I ell encara és capaç de dir-se
amb una veu que no és gens trista.
Encara confessa a l’amada
amb uns mots tots plens d’esperança:
“I jo pensaré molt en tu!
Pensaré tons llavis, tons ulls;
el teu cos fi, petit i fràgil,
tons moviments subtils i àgils;
pensaré els teus mots i idees;
pensaré si tu també em penses…
I seguiré enyorant-te de manera entregada i constant
Enyorant-te a tothora; enyorant-te a tot instant.
Enyorant-te a tot temps, tot entorn meu esdevindrà tu.
I jo romandré content només de pensar-te a tu”.

David Bernal i Almansa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s