Poesia

Als poetes

Els antics, més antics que som ara,
van saber adorar als seus déus
quasi tan bé com van adorar-se

a ells, a son art i saber.
Ara els joves més joves que jo
han de dur les paraules al vent,

fer-les moure endavant, sens repòs.
Fer-les caure al món des dels cels
i arribar a tothom. És son dret

i son deure el ser portadors
de la llum per al món des dels mots.
Joventut! Escolteu! Camineu

i així feu el vostre parer,
tot el vostre camí: camineu!
I que els déus sempre us guiïn amunt.

Que mai no defalliu treballant,
i que sempre us visitin les muses
i que sempre pugueu elevar

aquest món a bon port. Allà dalt
us espera la glòria d’herois
si sabeu endreçar vostres ments

contemplant des d’aquí tots els cels.
O, poetes! Oïu! I que els cants
mai no us fallin davant de les gents.

O, poetes! Canteu i canteu!
No mentiu i porteu sempre dins
el camí que us ha dut fins aquí!

Pere Tul·li de Plomavella

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s