Columna

Diumenge votaré Catalunya Sí Que es Pot

Sí, diumenge votaré Catalunya Sí Que es Pot. Alguns diuen que estan cansats d’intentar dialogar amb un Estat que fa dècades que ens ignora; jo, com diria en Miquel Iceta, no estic cansat. Els veritables revolucionaris són els que mai no es cansen de demanar. I no em canso ni em cansaré de demanar perquè confio que a Madrid les coses canviaran: m’és igual si fa cinc-cents anys que no canvien; m’és igual si totes les enquestes diuen que tornarà a guanyar en Rajoy; m’és igual si té pinta que tot serà igual en les pròximes dècades: jo confio en un canvi. I quan aquest canvi arribi, quan algun altre partit arribi a la Moncloa, ja veureu com trobarem un millor encaix a l’Estat. És igual si aquest nou encaix passa per una reforma de la Constitució que és matemàticament impossible. No ho sé, algun dia ja trobarem la manera.

Diumenge votaré Catalunya Sí Que es Pot perquè no em crec que una Catalunya independent estarà neta de corrupció. Sí, ja sé que la constitució del nou país la faríem entre tots, i podríem fer lleis per reduir-la al màxim; ja sé que és més fàcil netejar el país de corruptes si tot es fa de cap i de nou, sense el llast de les estructures de poder consolidades que té l’Estat Espanyol; ja sé que una Constitució popular del segle XXI seria, per força, més transparent i més democràtica… però, què m’esteu demanant? Que m’aliï momentàniament amb els del 3%, encara que sigui per una cosa que faria molt més difícil qualsevol altre cas com aquest? No, no, jo diumenge votaré Catalunya Sí Que es Pot: a mi que no em vinguin amb reformes profundes i estructurals i coses rares.

I mira que, en algun moment, havia pensat votar la CUP; però ostres, tot això que han dit últimament els telenotícies, que si sortirem de la Unió Europea, que si els bancs marxaran, que si hi haurà un corralito… Sí, ja sé que els poderosos sempre intenten defensar-se amenaçant a la gent. I sí, ja sé que jo, que sóc d’esquerres, hauria de posar-me al costat del poble i de la democràcia i no del costat de les elits. Però què voleu que us digui, em fa una mica de por. I a veure, jo, quan dic que vull canviar-ho tot, tampoc no vull dir-ho literalment. Amb alguns matisos ja en tinc prou. Sí, n’hi ha prou amb unes quantes reformes. Sempre que a Madrid ens deixin fer-les, esclar. Ja sé que mai cap súbdit ha aconseguit la llibertat demanant-la; ja sé que les persones no tindrien tants drets si no fos per actes unilaterals com els de Rosa Parks o Martin Luther King… però, ostres, tu, jo penso com l’Espadaler: el que ens convé és diàleg.

Per canviar ALGUNES COSES (si ens deixen), vota Catalunya Sí Que es Pot!

P. D: A més, per cert: ningú no diu que una Catalunya independent seria millor que l’actual. Vale, que és probable que sí, i que aquesta probabilitat ja és millor que la trista certesa d’ara… Però què m’esteu demanant, que arrisqui una mica una vegada a la vida?

Ferran Muñoz Soler

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s