Ressenya

Beneïts Children of Men

Alfonso Cuarón és un director que molts reconeixeran per la pel·lícula Gravity (2013), on una astronauta americana s’enfronta a una autèntica odissea amb l’objectiu de tornar a casa. No és per a menys, tenint en compte que aquell film, amb probablement el millor efecte 3D que s’ha obtingut en un cinema, va aconseguir 10 nominacions als Oscar, emportant-se’n 7, entre els que destacant el de millor director per a Cuarón i el de millor fotografia, per a Emmanuel Lubezki, tots dos mexicans.

Avui però, ens interessa parlar sobre un altre film, també amb aquests dos cineastes com a protagonistes. Children of Men (2006), és també una pel·lícula de ciència-ficció, però a diferència de Gravity, en el moment de la seva estrena no va obtenir tot el reconeixement que mereixia, tot i ser una obra molt més rodona. La pel·lícula, basada en una novel·la de P. D. James, ens ubica en un futur molt pròxim, on la humanitat ha perdut misteriosament la facultat de procrear.Sense cap mena d’esperança en trobar una solució al problema, la gent s’abandona al descontrol, enfonsant el món en un estat de barbàrie. Tan sols el Regne Unit sembla haver sobreviscut a aquesta desesperació, tot i que ha costa d’unes polítiques migratòries enormement rígides i desiguals. En aquestes circumstancies, Theo (Clive Owen), un més dels milers de buròcrates de Londres, és veu obligat a acompanyar en un viatge fins a la costa d’Anglaterra a la que bé podria ser la persona més buscada de la Terra. El guió de Children of Men és molt bo, presentant-nos una societat distòpica, però alhora molt real.

Encara que el film no va aconseguir tot el reconeixement que té avui en dia durant la seva estrena, diversos crítics especialitzats l’han anat lloant al llarg dels anys, com per exemple Peter Travers, de Rolling Stone, que va qualificar l’obra de Cuarón com  la segona millor de tota la dècada (tan sols per darrera de There Will Be Blood, de Paul Thomas Anderson), destacant el fet que el director té la capacitat de fer-nos creure tot el que observem en les seves pel·lícules. Altres professionals la citen com una pel·lícula imprescindible, on destaquem la cita d’Anthony Lane, de The New Yorker, que a propòsit de Children of Men va dir: “és una pel·lícula que necessites veure, però no és una pel·lícula que mostri alló que t’agradaria veure”.

Tot i això, si per a alguna cosa és especialment recordada la pel·lícula és per el treball que fa a la fotografia del film Lubezki. No enganyarem a ningú si afirmen que es tracta d’una de les millors direccions de fotografia de la dècada passada. Aquesta feina és llueix especialment en les escenes single-shot, el pla seqüència. Ja sigui al bell mig d’una accelerada persecució en cotxe o passejant per una ciutat en guerra, l’espectador no té cap altre remei que meravellar-se davant la genialitat del mexicà. Fins i tot va aconseguir convèncer a Cuarón, més amant de la pulcritud, de mantenir en post-producció les taques de brutícia que anaven esquitxant la càmera.

Emmanuel Lubezki, que en l’última edició dels Oscar va reeditar el seu premi amb la pel·lícula d’un altre director mexicà com és Alejandro González Iñárritu (millor fotografia per Birdman), es troba ara en plena cursa pels Oscar en el que pot ser el seu tercer guardó consecutiu, altre cop sota les ordres d’Iñarritu, per The Revenant. Només cal mirar el primer teaser del film:

Rubèn Qui i Mena

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s