Columna

Amb força probabilitat ets força mala gent, i hi-hi, ha-ha, però ho ets i t’hauria de fer puta vergonya

Columna Cabroneria2

Que intenti el lector recordar una bona cosa que hagi fet i que es pregunti per què estava bé la cosa en qüestió, i així potser queda llençat al context d’imbècil balbucejant davant el volant d’un autobús en flames que s’escau a qualsevol discussió sobre ètica que valgui la pena.

Pregunta: es creu o no es creu el lector la pàtina moral que impregna:

1. el caràcter valoratiu i la pretensió de no-arbitrarietat que implica la seva posició una tarda en una discussió sobre cert tema de política factual?;

2. el seu silenci escèptic davant la intervenció anterior, temerós d’estar contaminant amb opinions (en el sentit més despectiu del terme) allò més noble o important, des del forat que s’ha cavat entre la sisena bufetada escomesa avui per l’encarregat d’una mina de coltan i el somriure amb què ha respòs al smartphone que li va regalar abans d’ahir el seu avi?

Si se la creu, ha, si no, ha-ha.

Ogh! Quin simplisme! Però què diu? Quina moralina! I qui és aquest llest per a dir-ho? I a qui li importa la resposta a aquestes burdes racionalitzacions que em corren a la ment, quan no als llavis sense parada a boxes, sempre que tinc la sensació que estic fins els genolls en un merder molt, molt gros? Sentit comú, sentit comú…

Aquest matí m’he pres un cafè que sé del cert que li ha causat un patiment tal que literalment no sóc capaç d’imaginar-lo a una persona de qui per tant m’he permès la llicència de no empatitzar-hi en absolut. Era força dolent, però per a les classes de l'[inserir nom de professor avorrit] és el que cal. Però és que és clar, si ens poséssim així amb tot… Exacte. Si ens poséssim així amb tot, què?

Però a veure, no pot ser que realment estigui obligat a dur la mena de vida extravagant que exigiria el compliment de totes aquestes exigències morals. Vull dir que sí, que negritos i que sa-da-se-royu-d’-asquerras,-no?, però no un amargat i tal (siusplau que em tranquilitzi el lector confirmant-me que no és d’aquells que es pensa que una vida moral s’assemblaria a la mena de caricatura de votant d’ICV que flota pel nostre referenciari cultural i el nostre mur de Facebook, gràcies. Però vaja, que si cal en discutim aquí a baix als comentaris, jo encantat). A més, jo no he renunciat a investigar les condicions d’una vida moral, ni a practicar-la. Ho he posposat per a un 30 de febrer, Sant Quan-no-vagi-tan-de-cul, que no és per res el mateix.

I para el carro. Crec que estàs assumint a tot això una concepció de la moral molt cristianitzant, molt basada en el judici, i en la forma norma-obligació, tot plegat sense una justificació gens lúcida de per què és aquesta l’estructura del problema moral. Aquesta aproximació, a més d’haver-se demostrat generalment incapaç de ser realment explicativa o funcional de cara al tractament de l’ètica, resulta tant per principi com per final més histriònica que l’atac d’ansietat d’una monja psicoanalista enmig d’una festa d’aniversari, cagant-se en la puta que va parir el nen que en fa vuit, allà amb els trianglets de Nocilla tots pel terra i mullats de Kas Naranja.

Escolta guapo, tu no tens ni puta idea de res del que acabes de dir perquè no t’has llegit, fins i tot comptant el Teo se’n va al zoo, ni mitja lletra del monstre bibliogràfic que caldria portar a l’esquena per a justificar ni les comes que has posat al paràgraf anterior. Així que menys cuento, que ets idiota, però no tant com per a no saber que la qualitat de les justificacions no es mesura per la ràtio síl·labes/paraula, ni per la inintel·ligibilitat del text, ni per tan sols l’enginy de les apel·lacions. Pensar no s’assembla tant a ficar-la com et semblaria. Ja et van ensenyar a la universitat el primer dia (i te’n van examinar el segon) que és molt més fàcil assumir d’entrada que mai se sap, que mirar què es pot saber. I això no és com història de la literatura universal i Kant i els clàssics i el càlcul de derivades i la tieta de Foucault. Si no ho tens claríssim de dalt a baix no arribes al tercer dia de facu.

I vaja, que si la columna aquesta bé, llavors em temo que malament, i si malament, com a mínim ja saps perquè no escric literatura. Perquè no cal. Ha-ha-ha-ha. Fill de puta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s