Poesia

Que siguis lloada

I si et dic que quan demà arribi,
la força huracanada del teu venir
farà que tot s’oblidi?

Tant se val, Irene, tant se valdrà
que no plogui. Si els teus niguls
no escampen és que tots voldran

veure’t alhora. Impacients a des-
cobrir que hi havia darrere la teva
melena, perfum obscur de selves

somiades anys ha. No les coneixerem
mai, les passions que m’amago
mentre m’endinso en les teves.

Un viatge a cegues cap al pou
de la teva incerta cabellera,
un caure d’aigua indomable, quasi intangible.

Me’n vaig, de cap, cap a tu
que m’esperes distreta.
Que t’espero, dubtant atrevir-me

a fer-te saber què desitjo.

David Bernal i Almansa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s