Columna

Una volta a Voltaire

Estic preocupat. Fa dies que penso en els atemptats de París. I en totes les disputes que han provocat entre els que ens hem assabentat sense ser-ne víctimes, directes o indirectes. Els primers dies, sobretot, els coneguts se m’apropaven i em comentaven amb normal alteració: “David! T’has enterat de lo de París?” I tot seguit exclamaven:

Que fillsdeputa”;

quin fàstic”;

ai! Pobrets”;

quina ràbia”;

quina sort, en realitat, que no ens hagi tocat a nosaltres” o

ara diuen que volen bombardejar Barcelona…”

Bé. Cadascú sap què ha dit i quines pors ha tingut al respecte, però jo escric ara per posar sobre la taula una pregunta que encara no he sentit mai fora de les classes de filosofia o literatura modernes.

Per què?

I no vull dir per què les bombes a París o per què els atacs a Síria o les execucions aquí i els tirotejos allà. Vull preguntar-me de nou el per què del Mal al món. Del Mal com a absència de Bé i del Mal per si mateix. Tal i com feien els filòsofs d’abans. Tot ve perquè a la sessió d’avui de Literatura europea del segle XVIII hem comentat un fragment del conte filosòfic Candide ou l’optimisme de Voltaire, molt modern, la conclusió del qual era que hi ha Mal perquè Déu es despreocupa de la Humanitat i davant d’això, el que cal fer segons el savi del conte és “te taire”. Callar. No preguntar-se allò que no podem respondre amb coneixement immediat.

Per això l’he trobat tan modern. Perquè avui ja no ens preguntem allò que sabem que no podem respondre. Allò que no ens incumbeix. Però jo vull recuperar l’art de fer preguntes sense resposta. Crec humilment que només si ens preguntem per què hi ha Mal al món, independentment de la resposta a què arribem, ens adonarem que és massa per a que l’home el pugui suportar. I ens farem més conscients. I potser més responsables d’allò més proper a nosaltres, que és el que Voltaire feia mentre vivia a Ferney. Potser si ens preguntem sabrem incidir en el progrés humà del nostre voltant, així que preguntem-nos més, siusplau.

David Bernal i Almansa

Anuncis

2 thoughts on “Una volta a Voltaire

  1. Hola, el que entenc jo que vols dir és que a causa de la il·lustració i a la introducció del pensament lògic-científic preguntes ontològiques i/o morals han deixat de ser l’eix central del nostre pensament i ens hem centrat en altres àmbits, encara que pot ser cert no crec que aquestes preguntes les hàgim deixat completament de banda i crec que segueixen formant part de la vida quotidiana i també suposo i espero que siga un tema candent en la filosofia acadèmica i formal. Si és això la teva crítica crec que en certa part tens raó en què s’haurien de recuperar com a tema central aquests temes tan interessants però per altra banda no em sembla perniciós i a més és lògic que durant les diferents èpoques humanes els discursos i enfocaments vagin canviant. També val a dir (i això és un pensament que se m’hi ha ocorregut mentre redactava i que potser fa plorar a l’antropòleg que ho llegeixi) que si suposem que els eixos centrals de discussió o de què ens preguntem va associat als tipus de discursos que regna a la societat (lògic-científic vs mític-religiós) el fet de canviar el paradigma a plantejar-nos de nou aquestes preguntes també comportaria canvis enormes a tots els nivells de la societat humana actual i aquí entraríem en un altre debat que està fora de context per diverses raons

    M'agrada

    • Es diuen moltes coses, aquí. Primer de tot cal agrair el comentari: gràcies per la participació!
      Ara, cal dir que jo en aquesta columna no parlo de la filosofia acadèmica i formal. En cap moment l’he mencionada: no és allà on rau el problema. Tampoc no és una crítica que faig, només és una observació i una proposta ètica, més que metafísica.
      Sóc plenament conscient que en el segle XVIII no tothom es feia preguntes tals com “per què hi ha mal al món?” o “quin és el propòsit del mal?”. El cas és que hi va haver gent com el bon Voltaire que sí ho van fer i per fortuna ho van deixar escrit a la posteritat, que a dia d’avui som nosaltres. I nosaltres vivim en una societat teòricament democràtica, teòricament igualitària amb oportunitats per tothom. Jo proposo aprofitar-nos d’aquest benestar en què vivim on tothom és alfabet i té uns mínims estudis de la història de la cultura occidental. Ja que sabem que en un passat va haver-hi gent que es va formular una sèrie de preguntes que els inquietaven i que mai s’han arribat a resoldre amb unanimitat, jo voto a favor de recuperar tals preguntes. I sí, plenament conscient que els discursos canvien i han de canviar, precisament per això proposo recuperar preguntes: per intentar resoldre-les amb discursos diferents, molt més adients per als dies en què vivim.
      El cas és que no tracto de trobar la unanimitat discursiva sinó de recuperar i estendre una inquietud que considero perduda entre les masses de gent, més enllà de l’acadèmia.
      Un altre apunt: en la columna no contraposo el discurs lògic-científic contra el discurs mític-religiós. En cap moment he parlat de cap discurs així. Només he parlat de preguntes merament i purament metafísiques (que voldria aplicar a les inquietuds generals de la societat no per fer una societat filòsofa sinó per fer una societat conscient i responsable: ètica).
      Dit d’una altra manera: l’art de preguntar-se el vull fomentar no només per a que la gent aprengui a pensar sinó, sobretot, per a que la gent agafi consciència de segons quins temes. Per a que es remogui l’interior i es mogui en conseqüència.
      Ja per últim, només voldria afegir que tot això, evidentment, cal ser secundat, recolzat i fins i tot fonamentat en l’acte de llegir, llegir, llegir. Que mai fa cap mal.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s