Gabinet de Curiositats / Ressenya

WHIPLASH

Brody-Whiplash-1200

“Te dicen que hay una línea limitadora para la música. Pero, man, no hay fronteras para el arte” (Charlie Parker)

Ens trobem davant d’una pel·lícula dura que es construeix a través d’acords, cops de baqueta i el ressonar de trompetes i saxos. Jazz potent, virtuós i net constitueix la banda sonora del film. Es mou entre Caravan i Whiplash, dues melodies que creen addicció, droga musical de primera qualitat. Res a veure amb Ray o Great Balls of Fire! pel·lícules que aposten per la narració biogràfica de dos músics a través dels seus èxits i de les seves misèries personals. Whiplash és un altre concepte de producció cinematogràfica, una film apte per a tothom que aposta sense vacil·lacions pel Jazz, un estil musical concret que la majoria de vegades ha quedat reservat a un públic minoritari. El Jazz no només s’entreveu en el film, no només forma part de la banda sonora sinó que la pel·lícula és jazz en ella mateixa.

L’argument, pel qual en un primer moment potser no donaries massa esperances, acaba convertint-se en una proposta senzilla però contundent, eficaç de principi a fi: un noi de dinou anys vol acabar sent tant sí com no el millor bateria del món. Això fa que es produeixi un duel entre el director de l’agrupació i el jove aprenent, una relació amor-odi, música-obsessió. Dos personatges semblants en les seves diferències, dos personatges que voregen la follia desmesurada fins arribar al paroxisme. En altres paraules, és la guerra entre un jove caparrut i un vell inflexible, en la qual no hi ha bales però sí trets, ja que el Conservatori de Música esdevé el camp de batalla. En aquest cas, les baquetes i les partitures es converteixen en les armes del conflicte que, en la majoria d’ocasions, acaben sent més doloroses i punyents que les d’un grup de gàngsters d’alguna pel·lícula de Clint Eastwood. Al llarg del film no hi ha lloc per a l’error perquè els dubtes i les pífies es paguen cars. Negra a 250 vol dir això, ni a 249 ni a 248. L’exactitud és la meta.

La recerca de la perfecció en termes gairebé obsessius i el fet d’anar més enllà de l’excel·lència musical de Charlie Parker, referent musical que esdevé la fita, es converteixen en els objectius dels dos protagonistes. I per què Parker? El trompetista nord-americà Wynton Marsalis ens respon en el llibre Jazz. Cómo la música puede cambiar tu vida “Sin embargo, con Charlie Parker, tocar con rapidez es el tema en sí. La capacidad de inventar melodías significativas y convincentes a una velocidad de vértigo es su mayor y más sorprendente logro. Muchas personas lo han tratado de imitar, pero nadie lo ha conseguido. Resulta difícil explicar la brillantez de su forma de tocar, pues hay que experimentarla en la propia carne: la lógica suprema, la perfección del tiempo, la pureza y el sentimiento que la acompañan, no importa a la velocidad que sea.” I segueix apuntant que “resulta irónico que el más equilibrado de todos los músicos –la persona que podía tocar a una velocidad vertiginosa y jamás perder el equilibrio, la que creó las más sofisticadas, la misma que se sentaba con cualquier banda e interpretaba increíbles solos de canciones que ni tan siquiera había escuchado, la que mostraba un sentimiento tan natural por personas de tan diferente clase- fuese tan inestable en su vida.”

Moments de taquicàrdia, grans dosis de suor, patiment i sang, combo que per inversemblant que sigui és captivador i capaç de mantenir l’espectador en una mena d’hipnosi. Se’ns mostra adrenalina pura i dura que podem experimentar especialment al final del film quan el protagonista aconsegueix arribar a la seva màxima expressió artística, l’assoliment del seu clímax personal mogut per la ràbia, la impotència i el menyspreu. Amb pocs diàlegs, les imatges parlen per si soles i la música aconsegueix convertir-se en la veritable protagonista.

Carlota Marzo Baron

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s