Columna / Uncategorized

Distàncies i dreceres culturals

Al costat de “columna” acostuma a sentir-s’hi una mena d’eco que fa com “… d’opinió … opinió … nió … ó…”. I això normalment no seria un problema massa gran, però avui anava a parlar sobre política internacional, i fer el paripé i tal, i bla-bla-bla, i amb l’argument, i la conclusió i tot ben retòricament decorat i tal. Però llavors m’he trobat en situació en la qual suposo que ni sóc ni l’única persona que s’hi troba, ni l’única persona que se n’adona: la meva opinió en política internacional és terroríficament irrellevant, quan existent.

A veure, un aclariment abans de seguir: quan parlo de política internacional parlo de política internacional de la xunga, de la que es produeix en contextos culturals realment diferents del nostre: ni Europa ni Amèrica ni Austràlia s’hi valen de veritat. No, no. Jo parlo de parlar de què passa políticament en llocs on l’altre realment és l’altre. Penso en la Xina, l’Orient Mitjà o Laos. Vull dir, evidentment puc dir coses i tal, més o menys com tothom, però hi ha alguna cosa que falla. O diverses. Falten dades, falta comprensió de les poques dades que hi ha, falta la sensació que potser estàs dient alguna cosa intel·ligent.

Perquè la mena d’idees polítiques que sostenim aquí com a interessants, com a dignes d’apel·lació, no semblen funcionar en aquells contextos. I no no-funcionen perquè siguin pràcticament inaplicables però clarament desitjables, rotllo “excés d’idealisme” o similars. La sensació és simplement d’estar fent una truita amb una torradora. Podria ser pitjor, podria ser una aspiradora, però igualment va força, molt malament.

L’estructura del problema seria una cosa així: dels nostres valors polítics no sabem distingir on comença el nostre deure universal de camaraderia envers un altre ésser humà, i on comença la imposició arbitrària de nocions culturalment heretades: a bones desproveïdes de càrrega moral, a males perpetuacions de crueltats centenàries. Evidentment, fer veure que entre les nostres conviccions polítiques no hi ha entrelligades arbitrarietats que seria injust imposar sobre els altres és dolorosament contraintuïtiu per a qualsevol persona que estigui ni que sigui un dit fora de l’ultradreta, i de fet requeriria prendre’s molt seriosament la voluntat fèrria de desaprendre les engrunes que es podrien considerar lliçons de la història (particularment si es pensa tres segons en els efectes del colonialisme, per a citar l’exemple més vigent i directament lligat a nosaltres).

Ara bé, és obvi també que no és precisament una gran “solució” la mena d’alienació psicopàtica que implicaria desvincular-se del que passi a aquella gent, ja que implicaria afirmar que les fronteres de la comunitat política realment s’esgoten del tot en algun marc previ al del conjunt de la humanitat, la qual cosa és inacceptable per a qualsevol racionalista polític que si més no jo pugui concebre. De fet si la mena de validesa que busquem per als nostres posicionaments polítics és universal (i no és precisament clar si seria validesa en el sentit aquí rellevant una “validesa no-universal”), els límits de la comunitat política no tenen per què esgotar-se en principi en la humanitat, si hi hagués més camp on estendre l’aplicació les relacions de dret-deure, convivència i similars.

Adonant-nos doncs de fins a quin punt té conseqüències catastròfiques l’existència d’inintel·ligibilitats culturals tan dures i insofisticades com les que ens separen d’altres persones, no costa constatar la necessitat d’entendre, com a mínim, més o menys què coi m’està mirant de dir el veí. I la mena de transformació cultural que exigeix fer comprensible el llenguatge de l’altre implica entrar en una dinàmica estranya de negociacions culturals (si no s’ha de produir per invasió en alguna direcció, pensant per exemple en què són els EUA). Aquestes negociacions esdevenen d’allò més confuses particularment si recordem el que abans hem mencionat sobre la nostra incapacitat de distingir entre les nostres idees quines volem sostenir com a universals i quines no, i per tant, a quines estem disposats a renunciar i a quines no.

En aquest joc és molt fàcil acabar fent-se trampes al solitari, i prendre com a representatiu de l’altre aquell qui ens resultaria més convenient que fos representatiu de l’altre. Si puc citar un exemple sense malícia: simpatitzo, sense voler resultar paternalista (i disculpant-me si ho resulto), amb el sentiment que duu al suport des de l’esquerra política al que últimament es coneix com a feminisme islàmic o a l’anomenat islam queer. Ara bé, resulta entre pervers i trist l’abandonament irreflexiu d’un principi tan central en la tradició progressista (si té sentit parlar-ne així) com el laïcisme, entès com un rebuig a admetre assumpcions i arguments explícitament religiosos en l’esfera pública. Particularment quan el que diguéssim que es guanya “a l’altra banda” és la simpatia d’un sector inimaginablement minoritari del marc cultural a la qual precisament ens volíem acostar en primer lloc. N’hi ha prou amb veure la rebuda de tals moviments en qualsevol instància que es pugui prendre més o menys com a termòmetre de la centralitat política del món musulmà, que en tota la seva increïble diversitat i extensió, es mostra si més no prou unànime en el rebuig a aquesta mena de succedani ideològic d’esquerra pop.

No sembla que en l’aproximació cultural que políticament necessitem existeixen dreceres (sobretot no de tan òbvies i immediates) sinó que toca córrer molta estona molt ràpid. Quina cosa més difícil, quina cosa més estranya. Espero estar equivocat en diversos punts de la divagació.

Martí Bridgewater Mateu

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s