Poesia

A l’amic caigut

Ahir vaig perdre un llapis

     Com l’arbre de fusta que abans han talat;

com l’anònim jove, mutilat de guerra;

com l’ancià acartonat que febleja a terra;

tu ja has deixat de servir-me, amic preuat.

     Com el sou que se’n va i et deixa dolgut;

com vaixells al Triangle de les Bermudes;

com aprimades cantants que queden mudes;

així has sortit de ma vida, amic perdut.

     Com quan de petit em feien dur l’abric;

com el somni es distorsiona en les memòries;

com en un mapa, fronteres divisòries;

així et recordo, amic. O, bon amic!

     Fill de fuster i miner, ja mai seràs meu!

     Just quan t’escrivia… i marxes sens dir adéu!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s