Poesia / Uncategorized

El ressagat

 

Té una maleta plena, a rebentar

de coses que penjaven de les bigues

dels socs dels quincallaires d’ultramar,

on no hi vibra el vent.

 

Alt, jove, massa prim, per més detalls:

invisible, com un vidre lleuger

fins que ve un llavi càlid i sanguini,

i l’entela amb l’alè.

 

El desesper és una institució.

Com a tal, té ministres, té conserges

i rep cartes de recomanació,

però no les seves cartes.

 

A ell ni l’han admès ni se l’esperen.

Seu amagat a jugar amb la quincalla,

però al cap i a la fi és vidre, i rep l’alè

que el fa de cop visible.

 

Víctor Vázquez Monedero

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s