Columna / Uncategorized

Coses com paraules, paraules com “concepte”, conceptes com “cosa”

No semblaria una especulació massa atrevida afirmar que hi ha coses. Ni els més dubtosos dels dubtaires semblen estar-s’hi massa amb aquesta, i quan ho fan, o s’embarbussen en mig minut de confrontació argumental mínimament seriosa, o canvien de parer amb honestedat. De fet és una afirmació tan vague i conté tan poca informació que costa ubicar quin estat de coses en el món estaria descartant algú que la negués.

La paraula «cosa» és una paraula curiosa per a un estudiant de filosofia. Si no per a un estudiant de filosofia general, sí per a un estudiant de filosofia en particular, a saber, qui escriu. Una cosa que la fa curiosa és el seu doble joc vulgarisme-tecnicisme. Els professors la fan servir constantment en les seves exposicions com una peça clau per a fer intel·ligible el seu discurs, però difícilment te’n sortiries en condicions de colar-la en un examen. Té una norma d’estil complicada.

Els motius pels quals és curiós el concepte cosa, que no la paraula, ja són un pèl més enrevessats. De fet hi ha tot un tema del que es parla en filosofia acadèmica sota el terme «ontologia», que consisteix, per a dir-ho així ràpidament, en mirar d’esclarir quantes coses hi ha, quines coses hi ha, quants tipus de cosa hi ha, i altres qüestions semblants. Ni el més breu resum d’això correspon aquí, però em limitaré a explicitar més o menys per on vaig amb tot això.

Hi ha qui ha dit que en el fons pròpiament només hi ha una cosa, o que n’hi ha un fotimer però només de tres tipus, o que n’hi ha una d’un tipus molt important i llavors moltes altres de menors, etc., però jo m’inclino més a simpatitzar amb els qui ho pensen més en termes que és obvi que hi ha coses, però que pròpiament la manera de ser de les coses no és en coses, sinó que això de decidir si hi ha una cosa o dues o tres té a veure amb un tipus de cosa en particular, concretament els conceptes. Hi ha qui s’ensuma en un plantejament així alguna mena de problema intern, però a dia d’avui encara no he vist quina incoherència amaga, i agrairé que se m’expliqui.

Molta gent té problemes per a pensar això amb claredat, com és normal, perquè tendeix a cofondre els jocs de paraules i els jocs conceptuals, però són ben diferents; més o menys tant com ho és cadascun d’ells ho és respecte de les il·lusions òptiques. Un joc conceptual, per exemple, seria el següent:

En una discussió on A afirma el principi de no-contradicció i B el nega, B planteja un argument que implica una contradicció. A li retreu la contradicció, però per a considerar vàlida l’objecció, B hauria de creure en la validesa del que a priori està negant, i per tant A està incorrent en alguna mena de circularitat argumental, si la pretensió és que està argumentant (i de fet generalment no s’argumenta en favor de la no-contradicció, i per això se’n diu principi).

Si el lector em deixa fer alhora un joc de paraules i un joc conceptual, giraré la frase amb que obria abans el segon paràgraf: La cosa paraula és una cosa curiosa per a un estudiant de filosofia. Oh sí. Com els conceptes, les mongetes o els penaltis, les paraules són un altre tipus de cosa. A més, les paraules tenen la propietat de referenciar una altra cosa que no és ella mateixa, a diferència dels tigres, que no referencien res. Les paraules no són les coses que referencien. Ni tan sols les paraules que referencien conceptes són el mateix que allò que referencien. Una cosa és la paraula «divisió», i una altra cosa és l’operació matemàtica que referenciem amb la paraula «divisió».

En resum: hi ha coses, i dins de totes les coses que hi ha, algunes coses són conceptes i altres coses són paraules. Les paraules i els conceptes són coses diferents, i també hi ha altres coses que no són ni una cosa ni l’altra, com les mongetes. Les mongetes són unes coses que tenen la particularitat que queden bé amb ceba, però les paraules no. Les paraules tenen una altra particularitat, la de referenciar altres coses. Cap d’aquestes no és l’única particularitat ni de les mongetes ni de les paraules. En el fons és prou clar. Tot el que puguis imaginar és una cosa. Ja veuràs, digues-ho en anglès.

Martí Bridgewater

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s