Bernat Mugró

Ració individual de costums i rituals

12674560_168651466858916_883461767_n

Déu ja no l’ajudarà; són les dotze quan s’aixeca. Surt un moment a la terrassa i pren els prismàtics, que havent estat exposats al sol es queixen cremant. No veu res de nou, res d’estrany. Tot al seu lloc. La gran majoria de les finestres són buides, les altres són activitats quotidianes ja catalogades i a la Finestra 6: escriptor turmentat sembla no haver-hi hagut moviment des de la darrera observació; segueix amb el cap sobre la taula després d’una activitat frenètica que ha estat succeïda per una hipotètica fase de descans. Es treu els prismàtics i els torna a deixar a sobre la taula, buida el cendrer, rega les plantes, neteja la tassa i el plat del sopar d’ahir, es dutxa i orina, es vesteix, agafa les claus i baixa al carrer.

«Buenos días señora Montserrat! Qué no sabe usted que quién no madruga Dios no le ayuda?» diu el porter amb un somriure radiant mentre passa el pal de fregar pels baixos de la columna com sempre pixada, com sempre, com la senyora Montserrat sap, pel gos de la pròpia dona del porter. Ella li diu dolçament: «té vostè tota la raó senyor Miguel, passi un bon dia» i s’allunya amb unes ulleres de sol, d’aquestes amb trama de guepard.

Gent en una direcció, gent en una altra, turbants, vels i gorres. Skaters, motocicletes, cotxes i bicicletes, fum, pols i llum. Motors, clàxons, crits en idiomes que la senyora Montserrat desconeix, crits en idiomes que coneix i crits des dels arbres que la senyora Montserrat ha catalogat com Crit de l’ocell verd dins la secció Fauna del volum 3. Natura Urbana. Olor de kebab, i més orina de gos, de gat, d’humà sobretot; olor d’espècies, de peix i d’alcohol quan frega l’espatlla amb algun borratxo, sobretot baixant la rambla del Raval; gira a l’esquerra i entra a la zona catalogada com Plaça de les putes o més oficialment coneguda com Plaça de la Filmoteca on hi ha una important acumulació de gent que sofreix l’anomenada Crisi de la generació dels 80 i 90; i finalment arriba a l’estanc, compra tabac i fa el mateix camí de tornada.

L’olor de lleixiu li dóna la benvinguda. Espera l’ascensor, mira els cartells, però no n’hi ha cap de nou, la informació sobre el gas, els telèfons impor… «Díng» -l’ascensor és molt ràpid. Entra, prem 6è, es neteja el dit amb una tovalloleta humida i aguanta la respiració fins que s’obren les portes, surt, respira profundament i entra a casa seva.

Tot just entrar a casa, la senyora Montserrat sent una forta curiositat pel seu camp d’observació particular; la nit passada, com bé sap el que ha llegit la primera part d’aquesta història, un fenomen d’allò més rar havia succeït i havia de comprovar la fase en la que es trobava el seu escriptor turmentat. Surt a la terrassa i pren posició. «Oh què bé…» diu amb gaudi ritual el seu cos prim i ossut, inscrit a la butaca; el bell facial, des dels bessons fins a les galtes se li eriça, sent el vent de la terrassa, s’acosta el cendrer i després d’una primera ullada general, mira a l’infinit, s’encén un cigarret i s’acosta els prismàtics als ulls. A poc a poc s’allunya els prismàtics dels ulls, el fum surt de la seva boca per pròpia voluntat, s’aixeca amb dificultats de la butaca sense retirar la mirada de l’edifici del davant. De sobte, una saliva biliosa es manifesta dins la seva boca, se li asseca la gola, sent una immensa buidor a l’estómac i el seu braç afeblit cau moribund a la barana.

Bernat Mugró

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s