Bar-Bar / Uncategorized

Les vergonyes històriques

Suposaré que el lector, com a bon humanistillo de esta nuestra generación, alguna vegada s’ha trobat astorat davant el vistós ridícul històric comès per gairebé qualsevol intel·lectual de merescut prestigi que ha habitat el món diguem-ne de preguerra. Podem pensar en la còmica teoria dels homunculi del segle XVII, segons la qual l’esperma (o alternativament l’òvul) conté petits homenets que augmenten de mida durant l’embaràs fins a fer personetes, però també en creences que tenen un paper menys anecdòtic en una cosmologia, com ara la certesa que la Terra no té gaire més de 6000 anys d’història (una creença al cap i a la fi encara ben viva entre el votant mitjà del Partit Republicà dels EUA).

Confio encara més enllà que el lector, després de riure uns segons de les absurditats dels savis, haurà estat capaç del sa exercici de relativisme metodològic que consisteix en girar la pregunta sobre un mateix. Sense compassió, la història ha anat excretant bajanada teòrica rere bajanada teòrica, i no fruit de descuits o manques d’intel·lecte, sinó d’acurat i sofisticat desenvolupament dels sistemes de pensament d’altres contextos geogràfics i cronològics. Si assumim que la història no fa coses tan brusques com de sobte interrompre una tradició tan estesa, és a dir, si assumim que no s’ha produït un sotrac que ha interromput aquesta constant, no tenim més remei que tornar-nos un pèl paranoics i preguntar-nos: estem fent ridículs anàlegs amb les nostres creences? I en tal cas, amb quines?

Com seria de convenient pensar que potser només estem pixant fora de test amb detalls prou colaterals, però que les nostres creences íntimes, fortes, serioses, estan salvades. Però que injustificat. No tenim cap motiu per pensar que la nostra certesa, per exemple, en la igualtat de capacitats i drets entre homes i dones, ens salva del ridícul històric més que a qualsevol cristià europeu de fa quatre dies salvava la certesa en la veritat literal i infal·lible del relat bíblic. No només podem assumir raonablement doncs que estem fent un ridícul intel·lectual espantós a ulls de la història, sinó que a més a més, d’entre les maletes de l’Allá que són les nostres creences més íntimes, no sabem qui té el viatge a Marbella. Inquietant.

Però calma, lector! Tinc dues racionalitzacions que segur que potser el consolen. La primera és que qualsevol intent d’higienitzar-se d’aquest problema és fútil, i segurament més patètic encara. Suggereixo l’exemple històric de la discussió al s. XIX als EUA sobre l’origen de les races humanes en el context pre-darwinià. Dues teories, la poligenètica i la monogenètica, discutien sobre si les races humanes son fruit de la progressiva diversificació d’un únic Adam creat per Déu un calorós dissabte de fa sis mil anys, o si aquell dissabte entre els animals que van anar a rebre el nostre avantpassat desmelicat hi havia uns simpàtics senyors negres. La discussió, com es pot imaginar, era d’allò més acalorada. S’hi entrecreuaven tots els merders polítics, religiosos, científics i personals que hom pugui arribar a imaginar, i clarament tothom tenia molt apostat en aquest duel a mort entre teories. La malvada història es pixava de la còmica desorientació total en s’ubicaven uns i altres, mentre uns metres més avall presentava unes tortugues a un simpàtic naturalista barbut, entre porongos de mate i tangos.

Si el lector troba en això poca consolació, la segona racionalització és molt millor. Tot el problema ha vingut d’assumir que podem suposar que la història es mantindrà contínua pel que fa a la seva afició a ridiculitzar els intel·lectuals. Podem assumir segons el mateix principi, doncs, que també es mantindrà contínua respecte a una altra gran constant: la gent no coneix la història. Si el lector tem per la seva imatge als ulls de Déu, poc el puc ajudar, però si tem per la seva imatge a ulls dels seus eterns descendents, que es tranquil·litzi en la consciència que no tenen massa interès ni manera de saber què pensava.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s