Bernat Mugró / Uncategorized

El Bernat

imatgebernat

La galta del Sergi es desenganxa del teclat i la part esquerra de la mandíbula sofreix ara el fet d’haver caigut sobre les tecles. L’ordinador fa hores que s’ha apagat, segurament pel col·lapse de les tecles premudes durant hores i hores. Amb les celles aixecades de qui es desperta i encara no sap què passa al seu voltant es rasca els cabells greixosos i es passa la mà per la galta mal afaitada. Mira la pantalla de l’ordinador i es veu a ell mateix. “Bf…” Encén l’ordinador i veu que ha perdut allò que havia escrit; l’apaga i es torna a veure. Mentre es mira als ulls sona el timbre.

—Qui és?

—El Bernat.

—Ara no et puc rebre Bernat, torna demà o l’altre.

—Sergi, he de parlar amb tu, és important.

Tot seguit el Sergi obre la porta i apareix el Bernat. Es miren un moment, el Bernat li acaricia la galta i entra a casa. És un estudi que consta de dues parts: una on hi ha una cuina i una taula amb dues cadires i l’altra on el Sergi hi té un sofà-llit i la taula amb l’ordinador. Dues finestres a la mateixa paret deixen entrar els últims raigs de sol del dia. S’asseuen al sofà i en Bernat agafa amb una mà la del Sergi i l’acaricia amb l’altra mentre el mira preocupat.

—Sergi, he vingut perquè pateixo molt per tu. Sé que no estàs bé, que et sents confús. No saps què vols, no et sents prou bo. Mira’t la galta…

—Ja l’he vista la meva galta. No és res important, ahir no em sentia gaire bé i…

—I vas tenir un altre atac.

—Sí…

—Escolta Sergi, em sento culpable. Sempre t’estic al damunt. No vull que deixis d’escriure, però aquesta pressió no et fa cap bé; matar un personatge tan aviat és un clar símptoma del teu desequilibri. A més, n’estic segur: no saps ni que l’has matat. M’equivoco? Has entrat en un estat frenètic i has perdut tot el control. Un bon escriptor ha de saber sempre vorejar la costa, tenir ben delimitats els espais que explora, Sergi, t’has perdut i no és la primera vegada.

—Tu m’obligues a fer això, Bernat. Sempre faig la teva voluntat. M’estàs culpant d’una cosa que realment…

—Sergi no ho diguis això. Sempre t’he deixat fer la teva, però no vull que sofreixis així. Saps que només vinc quan crec que necessites ajuda de veritat.

Passen cinc minuts molt incòmodes i la veu del Bernat pren un to seriós:

—I ara, et dic que vull que paris d’escriure aquesta merda que has estat escrivint. No m’agrada. Un personatge que espia al seu propi creador? Està molt bé, però tu no estàs preparat per escriure aquesta mena de coses. Només cal veure com has perdut el cap i no has sabut que durés més de dues pàgines. A més, fas que surti de casa per comprar… tabac? Personatges que fumen, que original! I necessites recórrer a l’orina dos o tres cops a cada relat per fer-lo interessant? Has de madurar, Sergi. Deixa l’escriptura experimental per quan en sàpigues més, fill meu, i mira de corregir primer les coses bàsiques. Jo no et vull tractar així, Sergi, però no em dónes alternativa; ets com un adolescent i tot just acabes d’arribar. És així com vols que et parli? És així com vols que faci les coses? Jo et dono tota la llibertat que una persona real podria anhelar i així m’ho agraeixes? Tractant-me de repressor i insinuant que sóc jo el veritable amo dels teus errors? Penses que sóc jo qui dicto la teva vida, no és així? -i amb les celles arrufades s’aixeca i comença a escridassar-lo assenyalant-lo amb el dit.

A l’entrada de la finca el porter recull els trossos d’uns prismàtics negres i escombra els vidres, que arrossegant-se sobre l’asfalt es confonen amb el xivarri del carrer.

El Sergi s’aixeca, va a la cuina i torna amb un ganivet de tallar pa. Agafa el braç acusador del Bernat i estirant-lo cap a ell li clava el ganivet al pit. Les paraules del Bernat deixen de ressonar, l’espatlla del Sergi s’alleugera i un fil d’energia li recorre el cos que se sent alliberat. Com una marioneta a la qual li tallen els fils, cau sobre les rajoles fredes i, mirant al sostre, se li dibuixa un somriure auster.

Bernat Mugró

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s