Gabinet de Curiositats

Desmitificant Tàpies

L’any 2009, l’historiador de l’art Francesc Fontbona escrivia un article a la revista valenciana El Temps que titulava “La perennitat de l’art invariable” en el qual posava de manifest la necessitat urgent de repensar-nos i de tombar els pilars inamovibles on l’art català s’ha acomodat agosaradament els darrers temps. Sembla que l’art de casa nostra s’ha deixat caure en un dolce far niente que no vol ser molestat -i menys alterat- i s’han acceptat conviccions que no admeten el dubte ni la contrarietat. Antoni Tàpies n’és l’exemple més evident.

Des de sempre Tàpies se’l va veure com l’únic representant de la Catalunya resistent, aquell que aconseguia sustentar sobre les seves espatlles l’art d’avantguarda, davant d’un “altre” art que s’ha titllat de fràgil i localista, etiquetes donades, possiblement, pel prejudici generalitzat de concebre els anys posteriors a la guerra civil com un període en el qual “no passava res” i que ha constituït, dins de la concepció mental d’un ampli col·lectiu, un buit en l’espai, un mena de parèntesi narratiu que acabava amb els 33 pintors catalans de Joan Merli i que Tàpies, concebut com el gran renovador, aconseguia refundar amb la creació de Dau al Set. Així doncs, la crítica considerà, i segueix considerant, que Tàpies és l’únic indiscutible, l’heroi intocable del nostre art de postguerra.

No és cap mentida afirmar que a Tàpies se l’ha sobredimensionat creient convençudament que era el geni del segle XX, però no hem d’oblidar que l’artista català exercí fortes pressions i es passà tota la vida procurant que els de la seva generació no sobresortissin. Queda clar, doncs, que en la seva trajectòria hi tenen molt a veure un ego, una ambició i un orgull repintats, desmesurats i exercits sense escrúpols ni miraments.

L’artista català actuà en vida, i segueix actuant post mortem, com un torrent que arrasà l’alteritat artística i la idea de posar en qüestió la ultra ortodòxia dels teòrics de l’art, no permetent, al seu torn, la discussió i el debat. No hi ha explicació a la idealització de Tàpies, com tampoc té sentit l’actitud de lloar a un artista fins al paroxisme no deixant espai per a la crítica objectiva, tot enviant a l’ostracisme de les seves carreres aquells que, sabent que ja no hi perdien res, replicaven l’hermetisme crític i eren contraatacats pels grans teòrics de l’art i gurús intel·lectuals amb la mofa més banal i zero justificada evidenciant, és clar, la seva superioritat moral pel que fa la sensibilitat artística.

La imatge mental que s’ha fet de Tàpies no té a veure amb seva producció artística pròpiament dita, sinó que és quelcom que hem de situar en l’àmbit de la sociologia de l’art i que, malauradament, a la llarga, és més problemàtic. La història de l’art s’ha apropiat de Tàpies creient que amb ell s’arribava a la panacea del trencament artístic i, tanmateix, ha sigut la mateixa història de l’art la que, aferrada amb les ungles i les dents, no ha admès cap altra opinió que divergís del culturalment acceptat. Aquesta postura és, contradictòriament, d’un conservadorisme punyent i impropi de les nacions madures i modernes. El fanatisme artístic, com qualsevol altre lloança desmesurada, no té raó de ser.

Per això, Fontbona comenta encertadament que “tota obra humana és qüestionable. El gran misteri, des de fa molts anys, és preguntar-me per què l’obra d’en Tàpies sembla no ser-ho. Per manca d’elements objectius sobre els quals recolzar la desaprovació? En aquest cas, mancarien també bases reals sobre les quals fonamentar l’eterna lloança. Aquest serà, certament, un dels grans temes d’estudi de la sociologia de l’art del segle XX català”.

Carlota Marzo Baron

leopoldo_pomes_2-1

Antoni Tàpies (1954), Leopoldo Pomés.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s