Virtut i decadència

De com Risent venç al baró Cörrut

Senyora meva, és així
Com van unir-se al paladí,
a l’home, els nobles guerrers,
fidels amics, servents valents.
Dies i dies caminaren,
ni per dormir no s’aturaven.
Només volien arribar
a completar el destí final.
Només un cop varen cedir,
els quatre van desfer camí
per tal de socórrer un poblat
d’un terrible saqueig malvat.
Havien vist un camperol
que els havia dit entre plors
que el baró Cörrut exigia
impostos injusts a la vila,
que un cop per setmana baixava
a prendre cruel queixalada.
Així, aquell exèrcit de quatre
es dirigí cap a la plaça
i esperà l’atac de Cörrut
mentre filaven un ardit.
Aquell de la figura bella,
de nom Tul·li de Plomavella,
de tots era qui més pensava
i digué als companys de batalla:
“Amics, el baró és massa astut,
si ataquem estarem vençuts.
Dic que el convidem a menjar:
servim-li verí d’amagat!”
Però mentre deia tot això,
tot imprudent, Pelldelleó
ja anava llençat a l’atac.
Sort que Risent digué, sensat:
“Oh, caçador, tu que ets tan fort
atura a temps al valerós!”
Ai senyora, aquesta proesa
és la prova que la prudència,
l’oratòria i el saber fer
del vostre savi cavaller
són les armes més poderoses
que godiran els guerrers nobles.
S’apropà a Cörrut Risent
i de bona fe li digué:
“Noble baró, vós que sabeu
governar als vostres plebeus,
de ben segur que acceptareu
un gran banquet digne dels déus
si us dic ara que vull parlar
sobre com pateix la ciutat.
Veniu, doncs, veniu a la taula
i escolteu ma grata paraula,
que en veritat us dic que tot
terratinent que explota molt
la terra, perdrà segur el fruit.
Car el seu domini és finit
i l’amo que sempre vol més
perdrà són cap pels seus servents”.
” Però qui sóu vós?” deia el baró,
que temia escoltar un trampós.
“Qui sóu vós que m’amenaceu
amb la mort? Qui sóu vós? Què dieu?”
“Jo sóc Risent, soldat valent,
de l’estranger, terratinent,
savi senyor dels meus servents,
gran protector de tots mons béns.
I us prometo, baró amic,
que en un passat jo vaig fer crims
contra la meva pròpia terra
i de poc que no perdo el que era.
Però un viatger m’avisà a temps
de corregir el comportament
injust contra la meva gent.
Ara ja viuen tots contents
i en mon domini hi ha pau sempre”.
Així parlà Risent al centre
de la plaça d’aquella vila
i convencé amb l’artesania
dels seus bells i molt savis mots
al ja no temible baró.

David Bernal i Almansa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s