Gabinet de Curiositats

Picasso i els “primitius catalans”

FVV_B2_FOT_II_3_a

Fernande Olivier, Picasso i Ramon Reventós el 1906.

Sempre s’ha dit que Les senyoretes d’Avinyó obriren la porta al cubisme, però seria massa pretensiós afirmar que l’obra és cubista en la seva totalitat, ja que no posseeix la geometria pròpia que definí el moviment, sinó més aviat n’encarna una prefiguració. De fet, en el quadre no hi ha objectes ni jocs geomètrics sinó que s’hi mostra una pintura sòbria, estranya, de gran violència i d’una llibertat absoluta que aconsegueix, això sí, un cert “retallat”.

A grans trets, Les senyoretes d’Avinyó (1907) fou el resultat de tres fonts d’inspiració: el primitivisme i amb ell la fascinació per les cultures africanes, les escultures ibèriques i finalment el romànic. Però possiblement el que més deuria influenciar a Picasso seria aquesta darrera.

El 1906 Picasso visitava a París el Palais del Trocadero i quedava captivat, segons es diu, per les màscares d’art negre i, aquell mateix any, feia una estada a Gósol que marcaria un abans i un després en la seva trajectòria, ja que en aquella època l’artista malagueny es trobava a la recerca d’un nou llenguatge. Però el que veritablement és important, és que de camí cap a Gósol el jove pintor passà per Campdevànol (Girona) on, segons l’historiador de l’art Alain Moreau, hauria pogut veure les pintures murals preromàniques de Sant Cristòfol -ara només conegudes per la publicació de la còpia aquarel·lada que en va fer l’historiador Ramon d’Abadal entre 1908 i 1909-, que l’haurien influït en la simplificació de les figures que practicaria aleshores i que conduí poc després, ja de nou a París, a l’eclosió del cubisme.

Així doncs, mentre a París els seus col·legues entraven a la febre de l’art negre, Picasso ampliava la seva visió de l’art dels llavors batejats “primitius catalans”. En aquell moment, Josep Pijoan planificava la publicació en fascicles dels frescos del romànic català, pràcticament oblidats i abandonats i, Vidal Ventosa, gran defensor del romànic, anava informant a Picasso de les noves troballes.

El fresc del segle VIII presentava grans coincidències amb l’obra de Picasso. De fet, el fragment en qüestió representava l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís i, per la seva banda, és sabut que el quadre de Les senyoretes d’Avinyó fou batejat en un primer moment amb el títol de El bordell filosòfic –nom que donà Apollinaire i que seria canviat per André Salmon el 1916- i que fou interpretat pels cercles més propers al pintor com una mena de “memento mori” o una reflexió sobre les conseqüències del pecat. Segurament, al llarg de la història de la humanitat no hi ha passatge que encarni millor la representació del pecat que l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís i que és la temàtica central del fresc de Campdevànol.

Tot i així, més enllà de la temàtica pròpiament dita hi ha una sèrie de semblances formals regides pel cromatisme, les formes ogivals i romboïdals, la presència de figures coincidents i la monstruositat dels ulls.

Segurament Picasso va veure en aquestes pintura una font d’inspiració exclusiva, que ningú més no tindria, i que el devia impressionar pel seu caire caòtic i arcaic. Ell mateix diria a Christian Zervos, fent referència a Les senyoretes d’Avinyó: “M’agradaria aconseguir que mai es pogués veure com s’ha fet el meu quadre, quina importància té? Aquells que intenten explicar un quadre, la majoria de vegades s’equivoquen de camí.”

D’alguna manera, aquesta estada a Campdevànol posaria en dubte, com tantes i tantes vegades ha defensat Moreau, l’originalitat del Cubisme i obriria un intens debat sobre la influència de Picasso i la seva capacitat de síntesi i/o de creativitat perquè, de fet, Picasso seria aquell que reiteradament negaria al llarg de la seva vida la influència del primitivisme en la seva obra i diria : ¿L’Art Negre, què és?

Així doncs, hom s’adona que el revisionisme històric és essencial i necessari ja que no podem viure en una narrativa inamovible i creure que el passat sempre fou construït en una dimensió exclusiva, inèdita i trencadora perquè la majoria de vegades els fets tendeixen més al reaccionisme del seu present històric que no pas al trencament pròpiament dit. En tot cas, l’etiqueta de modernitat i/o innovació ve donada en nombroses ocasions pels qui, lluny d’aquell període, jutgen i especulen amb la perspectiva de la grandiositat i la magnificència. I només, potser, va ser parcialment així.

Els teòrics i estudiosos donen consciència i perspectiva a qüestions que, per part dels seus propis creadors, segurament serien inexistents, desmesurades, situades a anys llum de la seva concepció més diària, neutral, buida i situada, moltes vegades, en el llindar de la mera supervivència. No és mentida dir que el pas del temps recrea sobre allò creat i, per tant, recrea els personatges i fa art d’ells mateixos. Si hom pensa ara mateix en Picasso veurà que el pensa com un concepte perquè l’artista malagueny existeix, com tants d’altres artistes, en una definició universal, hermètica i objectiva del seu propi personatge i, per tant, no se’l pensa pas com una persona convencional amb el seu dia a dia més rutinari. Si hom pogués viatjar al passat segurament veuria destruïda la (pre)concepció d’aquest artista i amb ella es trencaria un vell mite, es perdria la genialitat imposada, seria una gran decepció, que aniria acompanyada per un gran torrent de simplicitat, facilitat, transparència, quotidianitat i terrenalitat. Perquè, en definitiva, res és tan excepcional com la recreació d’un record.

Carlota Marzo Baron

Comparación Enigmática Artista Anónimo Campdevànol  S. VIII IX Picasso - París , Bateau lavoir  1907

Comparació entre l’obra de Picasso i el fresc de Sant Cristòfol.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s