Uncategorized / Virtut i decadència

De com la companyia de Risent arriba al lloc indicat

I diuen que des d’aleshores
al poble riuen a cada hora
i que el baró, ja penedit,
ofereix banquets i convits
a tota la gent de la vila,
que ho celebren nit i dia,
per celebrar l’aniversari
del final de l’injust agravi.
Mentre, els quatre herois somrients,
liderats sempre per Risent
van continuar el seu avanç
amb més seguretat que abans.
Amb la mirada penetrant,
Tul·li guardava monts i valls;
el coratjós Pelldelleó
obria camí als campions;
el caçador, fort com un bou,
tenia de nom Corndedol
i protegia de tot cor
de nit als companys amb son cos.
Cercava la ruta segura
Risent, guerrer d’espasa i pluma.
L’home decidit conduïa
per llargs senders la companyia.
Caminaven de dia i nit
sens descans, repòs ni dormir.
El primer dia de tardor
arribaren als peus del mont.
Tothom es va aturar a l’espera
d’algun senyal o meravella
que indiqués que era el temps propens
per iniciar el mortal ascens.
Cap d’ells sabia què esperar
i els jorns passaven sens cesar.
El campament d’aquells valents
empetitia lentament
quan ja a les portes de l’hivern
tots van veure, obertament,
com, enmig d’aquell bosc d’avets
s’obria un gràcil sender
que conduïa planament
a Paudemoncor i el castell.
No dubtaren un sol instant,
pujaren camí caminant,
s’apressaren a arribar a dalt
del cim d’aquell mont encisat.
En un moment dat, es trobaven
a un vast altiplà i rumiaren
quin seria el bell pensament
que els fes sobreviure el turment.
Voltaven per poder pensar
millor. I tombant i voltant
trobaren per fortuna d’ells
un ermità tan savi i vell!
Ja ho veureu, que per ses paraules,
senyora oient, no feia faules,
però d’aquell lloc ell mantenia
l’encís màgic. Ai! Tant sabia!
Així obrí la boca i parlà:
“Nobles guerrers, oh, que sóu tan
valents de sang i purs de ment!
Del món espero ja fa temps
que arribi el millor cavaller
acompanyat dels seus doncells
que hagin rebut ja investidura.
Qui aquí em porti l’armadura
més bella feta de platí
rebrà bona ajuda de mi”.
Determinat, Risent, digué:
“Aneu, au, aneu en nom meu!
Feu ús de tot vostre bon tracte
per trobar d’entre les contrades
al més digne i savi ferrer”.
“I com sabrem que es tracta d’ell?”
“Serà qui tingui el terra brut
però el martell com el meu escut
de polit. Que forgi diamants
fàcilment i accepti de grat”.

David Bernal i Almansa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s