El vecino del alcalde

Entrevista a Carles Batlle

Fotografia de Carles Batlle. Extreta de Catalandrama

Fotografia de Carles Batlle.
Extreta de Catalandrama

-Per què el teatre? Què és el que li va impulsar a fer-ho? 

Vaig començar a escriure gairebé per encàrrec. Els meus alumnes m’hi empenyien… Bé, de fet, abans ja havia fet alguna dramatúrgia en un grup aficionat als Lluïsos de Gràcia.

-Quan escriu quin és el seu punt de partida? Una experiència, una reflexió…? 

Sí, una experiència (hi ha força de biogràfic en el que escric!) O la necessitat d’abordat una contradicció, o també un repte formal o d’estil.

-Algun cop t’has trobat molt unit amb algun dels teus personatges? 

Sí, per descomptat, Fins i tot amb els aparentment negatius, com el Guillem de “Temptació”.

-Molts aspectes de Temptació, com la immigració, són encara vigents tant a Catalunya com a moltes altres zones d’europa. Què hauria de fer un escriptor al respecte?

Els autors, amb les nostres obres, tenim la responsabilitat de proporcionar una mirada interrogadora i inquieta sobre el món (els que juguem amb la ficció donem “miralls” a la societat!!)  Una mirada intempestiva, potser provocadora. No es tracta tant d’afirmar esquemes, idees, models, valors i hàbits sinó de posar-ho tot en qüestió, de mostrar la contradicció inherent a qualsevol forma de comportament o a qualsevol judici de valor. Això sí, no donar mai missatges ni consignes. Simplement plantejar preguntes.

-Com va sorgir la idea de Zoom? 

D’una notícia al diari: un home sense papers havia estat trobat mort per la policia i es buscava algun familiar que volgués/ pogués identificar-lo.

-Creu, com un dels personatges de l’obra, que vivim el record d’un record? 

No, no, i ara. Però penso que la memòria és l’únic punt d’ancoratge de la nostra identitat, Malauradament, la memòria és fràgil i dinàmica (es modifica en el record). I això és terriblement inquietant: ens reconfigurem constantment, resumim el nostre passat, el simplifiquem en interpretacions que caben en quatre paraules… Necessitem compartir experiències, parlar-ne, i també viure’n de noves constantment.

-Què ha de ser el teatre d’avui dia?

Un espai d’experiència!

Sergi Saranga Reguera

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s