Gabinet de Curiositats

Walter Benjamin: col•leccionisme i judaisme

tumblr_mi3yjvRQ8D1qaukbeo1_1280

Segurament, la gran atracció de Walter Benjamin per a tot aquell que li és lector és la seva capacitat per analitzar el seu propi present històric, caracteritzat per la irrupció de la modernitat i, amb ella, la formulació immediata d’una pregunta crucial: què és ser modern? A la qual Benjamin respondria, indirectament en els seus escrits, que la modernitat recau precisament en una actitud.

Walter Benjamin encarna la figura d’un pensador-col·leccionista. De fet, aquesta realitat no li fou mai aliena ja que el seu pare, Emil Benjamin, era un col·leccionista i antiquari jueu a Berlin, passió que ell amb el temps heretaria. Per això, Benjamin estigué influenciat per una manera de veure i entendre el món a la qual se li ha d’afegir, a més, el factor jueu.

Sota el mestratge directe de Sigfried Kracauer, possiblement el gran oblidat, una d’aquelles figures cabdals que han passat desapercebudes però que en elles hi ha una funció de fonament sense la qual no es podria entendre l’època que els va tocar viure, Benjamin n’agafà la idea de construir la biblioteca personal com un drapaire intel·lectual, acumulant les “deixalles” que ningú semblava voler. I encara una mica més enrere en el temps, Georg Simmel obriria la porta, encara en un estat molt prematur, a la teoria crítica, a través de la qual es fa evident que la profunditat es troba precisament a la superfície. Així doncs, Benjamin va recollint tot allò que li irromp al seu pas.

Podríem dir que el col·leccionista és el perfeccionament de la figura del drapaire, la gènesi d’aquesta tasca rastrejadora. Benjamin el descriu de la següent manera: “Es un hombre encargado de recoger los restos de un día de la capital. Todo lo que la gran ciudad ha rechazado, todo lo que ha perdido, todo cuanto ha despreciado, todo lo que ha roto en pedazos, él lo cataloga, lo colecciona. Compulsa los archivos del exceso, la leonera de los desechos. Hace una clasificación, una selección inteligente; como el avaro un tesoro, él recoge las porquerías que, rumiadas por la divinidad de la Industria, se convertirán en objetos de utilidad o de disfrute.” I troba, igualment, certes similituds amb el poeta.

De fet, Baudelaire, aquell que esdevé la clau de volta en el tancament del període romàntic per donar lloc a la irrupció de la modernitat, es considera a ell mateix com un autèntic drapaire. S’ha perdut, doncs, la concepció del geni, d’aquesta mena de superioritat que embolcallava a l’escriptor. Ara, el poeta, vaga entre la multitud i la carronya es pot convertir, entre molts d’altres motius que reconsideren el propi concepte de la bellesa, en una font d’inspiració estètica. Baudelaire és un poeta-drapaire, de la mateixa manera que Benjamin és un pensador-col·leccionista: “Se ve venir a un trapero, moviendo la cabeza | tropezando y chocándose con las paredes como un poeta, | y, sin preocuparse de los soplones, sus súbtidos | desahoga todo su corazón en gloriosos proyectos.”

Walter Benjamin seria col·leccionista de llibres però la guerra i amb ella l’exili el van obligar a replantejar aquesta missió aclaparadora, ja que al referir-se a la seva col·lecció personal diria que “las posesiones y los bienes se relacionan con lo estratégico”. És a dir, el conflicte bèl·lic li impedí la possibilitat de portar a sobre tota la seva biblioteca, per això, la capacitat per saber destriar era necessària i tan sols viatjava amb uns quants llibres a la maleta, els imprescindibles, els elegits com el poble d’Israel. Benjamin, com Moisès, salvà les obres escollides. Això el portaria a col·leccionar la informació que llegia i que després plasmaria a la seva obra. Per tant, la teoria crítica de Benjamin es construeix sobre l’actitud del qui pensa i viu la vida com un drapaire-col·leccionista i aquest, possiblement, és un dels aspectes que el fan tan atractiu.

Susan Sontag diria: “Miniaturizar es hacer portátil: la forma ideal de poseer cosas para un caminante o refugiado. Benjamin, desde luego, era al mismo tiempo un caminante en camino y un coleccionista, abrumado por las cosas; es decir, por pasiones. Miniaturizar es ocultar. Benjamin era atraído por lo extremadamente pequeño, como por todo lo que había que descifrar: emblemas, anagramas, escritos.”

El col·leccionista, i també l’antiquari, posseeixen el temps i la seva figura està embolcallada per una mena de boira talment com un quadre de David Caspar Friedrich o un conte de Poe. El col·leccionista i tot el que l’envolta vertebra un espai profundament inspirador potser per aquest combat tan íntim i intens amb la dispersió. Té una manera de veure i entendre l’art, moltes vegades lluny de la teoria i dels postulats, ja que tracta amb un art palpable, mòbil, que es disposa en una distància estreta amb la realitat.

Igualment, per a Benjamin, el ser jueu suposa una reafirmació permanent de la identitat com a poble nòmada que busca tornar a casa per poder reconstuir la seva nació. El diàleg amb el passat i l’estudi de l’antiguitat de la seva cultura és possiblement allò que ha marcat al llarg de la història la identitat jueva. Hi ha, doncs, aquesta necessitat inconscient d’anar acumulant coses, que res es perdi en el transcurs frenètic del temps i es quedi dispers pel camí, oblidat sota la pols, com una metàfora d’ells mateixos i de la seva pròpia història. El que igualment cal matisar és que Benjamin no era un jueu ortodox ni abraçà amb radicalisme el sionisme polític, segurament una de les iniciatives nacionalistes més progressistes i modernes del moment, sinó que influenciat per aquestes dues corrents desenvolupà quelcom molt personal, una mena de sionisme cultural que exaltava i defensava la riquesa cultural i estètica del misticisme jueu.

Per tant, si hom llegeix l’obra de Benjamin s’adonarà de dos factors que, a mode de tàndem inspirador i inseparable, estructuren la seva filosofia: el col·leccionisme i el judaisme.

Walter Benjamin deixaria diversos fragments sobre l’art de col·leccionar, entre ells aquest del Llibre dels Passatges:

“Al coleccionar, lo decisivo es que el objeto sea liberado de todas sus funciones originales para entrar en la más íntima relación pensable con sus semejantes. Esta relación es diametralmente opuesta a la utilidad, y figura bajo la extraña categoría de la compleción. ¿Qué es esta ‘compleción’? Es el grandioso intento de superar la completa irracionalidad de su mera presencia integrándolo en un nuevo sistema histórico creado particularmente: la colección. Y para el verdadero coleccionista cada cosa particular se convierte en una enciclopedia que contiene toda la ciencia de la época, del pasaje, de la industria y del propietario de quien proviene. La fascinación más profunda del coleccionista consiste en encerrar el objeto individual en un círculo mágico, congelándose éste mientras le atraviesa un último escalofrío (el escalofrío de ser adquirido). Todo lo recordado, pensado y sabido se convierte en el zócalo, marco, pedestal, precinto de su posesión. No hay que pensar que es al coleccionista al que resulta extraño el topos hyperuranios que según Platón alberga las inmutables imágenes originarias de las cosas. El coleccionista se pierde, cierto. Pero tiene la fuerza de levantarse de nuevo apoyándose en un junco, y, del mar de niebla que rodea su sentido, se eleva como una isla la pieza recién adquirida. —Coleccionar es una forma de recordar mediante la praxis y, de entre las manifestaciones profanas de la ‘cercanía’, la más concluyente. Por tanto, en cierto modo, el más pequeño acto de reflexión política hace época en el comercio de antigüedades. Estamos construyendo aquí un despertador que sacude el kitsch del siglo pasado, llamándolo a reunión.”
337,chiffonnier04

Le Chiffonnier (1869) – Manet

Carlota Marzo Baron

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s