Virtut i decadència

Odes que canten subjectes. II: En va

 XI

Sé que sonen sardanes

cinc o sis passes enllà.

La gent balla encerclant

un destí que no escapa

ni escaparà.

No volem aquella sensació

desagradable

que ens porta la pèrdua de control.

Estimada,

jo sé que tu em dus per on vols,

però els meus ulls volen sols.

Plou a estones; fuig la concentració.

Una gota drip-dripeja la meva orella

i no puc no prestar-li atenció.

Ja no balla sardanes la gent

cinc o sis passes enllà.

Ja no plou a estones.

Ja no drip-dripeja la gota.

Ja no perdo la concentració.

Ja només em presto a mi atenció.

Estimada,

els meus ulls encara gosen voler volar.

Igual que la gent encara anhela

atrapar el present amb la mà.

XII

Cada cop que puc sentir

el repicar d’un campanar

m’adono que romanen

missatges del passat.

Una església encara tanca el cercle

entre aquell qui diu les coses

i aquell que ve a escoltar.

XIII

Dos cossos suats

es troben

en una terrassa mediterrània. Insular.

Un comenta “quina pau!”.

L’altre mira, perdut entre teles

blanques i suaus.

Ambdós acorden

que Ara és un no-fer-res

(mentre toquen campanes les set)

on el desig s’anul·la

i no cal més

que admirar el cos

a l’altra banda de l’aire

que fa confluir els mots.

XIV

Els veïns bé podrien ser anglesos.

Però són uns vells que borden com son ca.

En català. I no els entenc de lluny estant.

Una brisa estival m’acaricia l’espatlla

mentre l’amant dorm encara al meu costat.

L’aire es condensa. El sol es desfà.

I jo només observo, així, sense pensar,

com arriba, amb atzur, el capvespre balear.

XV

La humitat et traspassa la samarreta

des de fora i et fa

pensar

en la suor d’ella. Freda

i ignorant del món que l’envolta.

Extasiada d’Eros, encara sospira de lluny

volent el cos que manca.

I tu, mentrestant, vols

a mitges

reviure els dies

on ella no era més que un cos.

La seva ànima t’ha fet pres, com la humitat.

Els seus braços no t’han de deixar anar

i tu vius a mitges entre el gust,

segur i covard,

de sentir-se atrapat en bon port

i la por de mai no arribar a saber desancorar.

XVI

Sento

passar

les hores

incessants,

incessants, incessants.

En aquesta nit llarga

que m’acompanya,

se m’oblida si

el silenci és remotament proper

o

properament remot.

Però hi és,

tenebrosament.

I jo, entre el tic-

tac que no escolto

i la foscor que no

goso observar (només

trencada per la meva petita

làmpada) m’esfereeixo

davant el silenciós

temps errant que em frega

els dits dels peus descoberts

amb les primeres fresques de tardor.

XVII

Encara

en aquesta nit llarga que m’acompanya,

recordo com em preguntes

a què canto.

En silenci cautelós

em pregunto a mi mateix:

“a què canto?”.

Una veu em diu

que canto a la

Gran Tradició;

a les belles paraules d’antic;

a tot el que els savis ja han dit.

Una altra, més interior,

afirma: “Jo ja només em canto a mi”.

XVIII

En una freda tarda,

un món decaigut i fosc,

un sospir lent

i un cos carregós.

Una butaca sostén

l’imperi més vast

i uns ulls es clouen

per a donar-li pas.

XIX

Sempre i constantment passa.

Un puny es clou sempre massa tard

o un cor que s’obre massa d’hora.

El capvespre arriba abans

que no l’esperes.

I el fred et gela,

pacient i blanc.

Sempre i constantment passa

que veiem el temps passar,

volar

i no sabem com deturar-lo

i ens dol el cos en va.

I la impotència humana

se’ns fa visible davant.

El temps, enllà i nosaltres, petits

(moralistes consolants),

ho volem des-recordar.

XX

Fas tard. Ja fa temps

que t’espera i tu fas tard.

El temps no atura per molt

que corris i tu encara fas tard.

La suor que regalima i cau,

els ulls entornats sens veure on van.

Uns pulmons buits i uns braços rojos;

les cames dèbils, ja. Fas tard

a la teva cita i t’adones

que corres en va.

I si seguís esperant? Saps que

espera i esperarà.

Au, no corris, deixa-la anar.

Que vagi on vulgui,

ja tornarà.

Ella és lliure i fins demà,

tu també ho seràs.

Encara fas tard, però ja tant se val.

David Bernal i Almansa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s