Gabinet de Curiositats

Jeroni Martorell, la revista Nova Ibèria i la preservació del patrimoni.

exterior_del_monestir_de_sixena

“Exterior del monestir de Sixena”, fotografia de Francesc Blasi i Espinosa entre 1925 i 1936.

El 1937 es va crear la revista Nova Ibèria editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya que, amb un tiratge limitat –tan sols es publicaren tres números que anaren del gener fins a l’abril-, tingué com a objectiu, des d’una visió profundament antifranquista, donar a conèixer tots els moviments i projectes catalans a favor de la causa republicana. Així doncs, podríem definir Nova Ibèria com una revista trencadora, amb un clar esperit innovador i amb un nivell intel·lectual elevat gràcies a col·laboradors de la talla de Pompeu Fabra i Carles Riba, entre molts d’altres.

En el primer número es presentaren, a mode de prefaci, els objectius que es perseguien des d’aquesta iniciativa que trobava en la manifestació de la cultura en totes les seves vessants una via per combatre la guerra: “A l’hora en què el món civilitzat es preocupa del problema ibèric pel fet que aquest constitueix un perill per a l’statu quo del fràgil problema internacional; a l’hora que s’ha demostrat la impotència i el fracàs dels bel·ligerants feixistes malgrat l’ajut estranger; quan l’alba de la victòria comença apuntar en els horitzons amb els colors vius de la democràcia; a l’hora que el capitalisme espanyol ha emprat la seva fortuna per a propagar pel món notícies falses i tendencioses, la Catalunya que treballa i que lluita, dóna a la llum aquesta revista per escampar la paraula honrada de la veritat i de la justícia.”

El número 3-4 de la revista es dedicà a l’educació i a la cultura i, en el mateix, l’arquitecte Jeroni Martorell redactà un text breu sota el títol “La protecció del Patrimoni artístic”. De fet, anys abans, concretament el 1914, Martorell havia passat a ocupar la direcció, dins del projecte renovador ofert per la Mancomunitat, del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya i es mogué dins de l’àmbit de la preservació patrimonial, restaurant i revalorant monuments, pràcticament durant tota la seva trajectòria professional, amb una tasca fecunda i gairebé passional, que duraria fins a la seva mort el 1951. Ell mateix diria: “La conservació i restauració de monuments ha de practicar-se amb gran respecte a l’obra del passat, procurant mantenir-la en la major integritat possible” (LACUESTA 1988: 4).

Així doncs, en aquest text, Martorell, presentava una mena d’acta i/o declaració de principis en la qual explicava molt breument, i quasi enumerant-les, les activitats i iniciatives engegades pel servei de catalogació i conservació català per tal de preservar i salvaguardar el patrimoni en aquell context de guerra. El monestir de Sixena figurava entre tot aquest patrimoni afectat que calia salvaguardar, però òbviament no era l’únic. Jeroni Martorell, amb una posició transparent i convençuda, escrigué molt clarament:

“La Revolució ha afectat intensament el Patrimoni Artístic Nacional; les directives d’ella, la confusió inevitable consubstancial, en molts monuments, de les condicions artístiques amb les religioses, han estat causa d’immens trasbals. El Conseller de Cultura de la Generalitat, volgué, des de l’inici dels esdeveniments, aplicar el criteri, amb la major resolució i eficàcia, que era funció d’Estat, salvar per al poble, els valors artístics. Sota la direcció immediata de Gassol, primer, de Sbert després, la Secció de Monuments Històrics, ha procurat conservar tot el que ha estat possible, tenint cura alhora, segons la Llei catalana, dels edificis i objectes artístics. L’organització oficial ha comptat amb la cooperació entusiasta de nombrosos voluntaris.

Esmentem els principals treballs realitzats:

  • Recollida d’objectes d’art en perill, existents als temples i cases particulars, àdhuc col·leccions, i lliurament a Museus; s’han efectuat recerques per tot Catalunya, en cotxes i camions, i s’han dipositat en diversos llocs de concentració.
  • Arrencament de pintures murals i fragments arqueològics en situació defectuosa: Cardona, Ossomort, Sixena, Castelló de Farfanya…
  • Gestions per a evitar l’aterrament d’edificis.
  • Promoció i execució d’obres de conservació de Vallès, Vilafranca…
  • Vigilància de museus i monuments, amb l’establiment de delegacions: Vic, Poblet, Perelada…

Amb toles aquestes mesures s’ha aconseguit salvar gran part del tresor artístic nacional, especialment obres de la major categoria; que en un llibre en premsa serà exposat.”

Per tant, altra vegada em reitero, i ara, molt lacònicament que segur que s’entén millor: Robar? Mai. Salvar? Sempre.

Carlota Marzo Baron

Anuncis

One thought on “Jeroni Martorell, la revista Nova Ibèria i la preservació del patrimoni.

  1. Una acción de salvamento tiene dos partes. Una, recuperar lo que está en peligro. Y dos, devolverlo a su dueño. Si no se devuelve, ¿en qué se diferencia de un expolio? El primer punto de los principales trabajos realizados es muy significativo: “recogida (…) y entrega a Museos”. ¿Y la devolución a sus propietarios?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s